0 Shares 508 Views

Bon Nadal i clarivident 2020

24 de desembre de 2019
508 Views

– «Vull un circuit de boles! D’aquests que anuncien a la tele. I un garatge de cotxes gran, mooolt gran! I un cotxe d’aquests que s’enfilen per les parets! I un tobogan per la piscina!».
– «Però a veure…», contesto jo, «perquè vols un garatge de cotxes si ja en tens un?, i un cotxe que s’enfila per les parets? això és impossible!».
– «No mama! que és veritat! que ho he vist a la tele!!», em contesta.
– «i a més… perquè vols un tobogan per la piscina si no tenim piscina!!!», em giro remugant contra la maleïda tele i dono per acabada la conversa.

Però evidentment, ell no deixa el tema tancat i agafa la carta als reis, i decidit es tanca a l’habitació i mica en mica, va escrivint ell sol la llarga carta. És el primer any que té l’autonomia suficient per escriure el què li doni la gana sense haver de preguntar com s’escriu. Té sis anys i el poder d’escriure el què vol sense la censura de la mare, és un poder molt gran i se n’aprofita. És autònom per demanar els seus desitjos, el què vol de veritat. Després quan acabarà no em voldrà ensenyar la carta que ha escrit. Em dirà que només hi ha posat onze coses quan hi havia 20 ratlles i que també els hi ha demanat que l’hi portin tot. Se l’emportarà a l’escola sense ensenyar-me-la. És entre ell i els reis. És privat, em diu. A mi se m’escapa un somriure.

Quan és fora penso que potser podria escriure jo també la carta als reis. Que innocent que sóc, oi? O potser no. Provaré d’escriure-la i enviar-la, a veure què passa. Però quan agafo paper i llapis dubto. Ja no sé quins són els meus desitjos i se’m fa immens l’espai de 20 ratlles que ofereix la carta. Tinc la sort de tenir les necessitats bàsiques cobertes. I m’adono terriblement que tinc tot el què vull desitjar. No em falta el plat a taula ni un sostre calent on viure. La salut és el què no em sobra, però estic en bones mans i crec que no puc demanar més. Potser el què em fa falta és ambició, doncs? Potser sí, però sabeu què, tampoc en vull.

Llavors, així, com si em travessés un llamp se m’acut un desig. Clarividència. Clarividència per tothom. Clarividència en el sentit figurat de veure-hi clar. De veure clar quin és el futur que tenim per endavant i quines són les millors decisions que hem de prendre. Les millors decisions per tots. En els temps en què vivim l’ambició i la moral estan en guerra, cadascun a un cantó de la balança jugant a veure qui guanya, el poder versus l’esclavitud, l’egoisme versus l’altruisme. Una lluita aferrissada que desequilibra el planeta sencer.

Lluites socials, lluites climàtiques, lluites pel poder i el diner. Lluites que mirades amb serenor no construeixen res, només destrueixen. No vivim en un pati de col·legi, encara que de vegades ho sembli. Sento en el fons del meu cor que només la moral i l’altruisme ens salvaran.

Escric amb lletres majúscules ben grosses la paraula «clarividència». Tanco la carta. La tiraré a una bústia de correus, a veure on va a parar. Potser estic de sort. Només un desig, un desig per a tothom.
Bon Nadal i clarivident 2020.

Marina Puigdellívol

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com