Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Sonet

Redacció 3 d'octubre de 2021

794 Views

Per: Francesc Canellas

S O N E T

Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra soc el vent,
i tot és com un alenar florit.
Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l’oblit,
l’abella só que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit.
La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor
Em faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu ulls closos, el combat,
s’adorm amb un somriure embadalit.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Poema de caire amorós, que diu molt, però suggereix més.
En els primers versos el poeta s’identifica amb el vent. Ell diu que és un aire suau que ajuda i tranquil·litza l’estimada en el seu feliç somni (gaudi somnolent). En un entorn perfecte, jardí vibrant, ell, el vent, porta l’aroma de les flors a la seva cambra i això farà que l’alenar (respirar) de la noia sigui plàcid. La nit dona un toc misteriós a l’acció.
A la segona estrofa el poeta farà un pas endavant; d’aquest jardí ple de flors, apareixerà una abella, una altra transmutació de l’autor, que aprofitant que l’estimada segueix dormint, clavarà el fibló en el seu pit produint-li fúria i foc (passió). No és necessari explicar continguts eròtics en aquesta escena, perquè són molt evidents.
A la segona part del text es produeix una aparent contradicció. Diu el poema que ‘jo soc causa del dol i de la dolçor’, i encara que el poeta és conscient del que fa (delícies de pecat), no té intenció de frenar-ho; al mateix temps, la que era encís i galanor, ara s’ha convertit en plor i crit. Deixa, doncs, una sensació ambigua i clarament masclista.
Al final, l’Amor, amb els ulls tancats, (recordem com els artistes plàstics representen a Cupidell) s’adorm feliç veient que les seves sagetes han tingut èxit. L’Amor també és masculí.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913 – 1938), mallorquí, molt amic de Salvador Espriu va morir de tuberculosi a Catalunya on estava estudiant a la universitat en plena guerra civil.
Anys més tard, Maria del Mar Bonet musicarà aquest i altres poemes de l’autor.