Angoixa a la C-55

Fa poc més de dos anys, que es va “arreglar” la C-55, i alguns, ja vàrem denunciar la sensació de tunelització que es creava en el conductor. La sensació claustrofòbica pel fet d’haver de conduir tants kilòmetres per un sol carril, estret, i envoltats per blocs de ciment.
Tot i així, he de dir que m’hi he hagut d’acostumar a suportar la sensació de sentir-me atrapada en una ratera. Pensava, alleugerida, que a la millor, ara, la C-55 ja no era una carretera tant mortífera com era abans però, miro les estadístiques i veig que seguim més o menys igual.
El passat divendres 8 de febrer a la tarda, tornava de Barcelona per la C-55, coincidint amb els habituals del cap de setmana i, com sempre, amb cues i retencions. Va ser el dia del terrible accident de tren de Rodalies a Castellgalí. Amb gran estupor, els que ens trobàvem retinguts a l’alçada de la Farinera, a Sant Vicens de Castellet, vàrem viure moments de forta angoixa i impotència:
Angoixa perquè no paraven de passar grues de gran tonatge, unitats de Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat, ambulàncies i més cotxes oficials provinents de direcció Barcelona, demanant pas i, què es trobaven? Doncs es trobaven amb l’embut del pont, i no podien avançar! Hi ha tan poc espai per poder passar dos vehicles al mateix temps! Per altre banda, com tothom volia col·laborar —gràcies als transistors que tots portem al vehicle— i ja que sabíem el drama que s’estava vivint a pocs centenars de metres d’on estàvem, els conductors, volent “ajudar”, veies que feien marxa enrere, creant per a la desesperació de tots, encara més caos per la manca d’espai.
Una vegada més, vull denunciar l’estupor i a incomprensió més absoluta per com es va dissenyar l’ “arreglo” de fa dos anys a la C-55. Queda comprovat que en moments claus com aquests, els serveis d’urgències es troben retinguts, i pot ser un temps vital perdut per a les persones ferides que esperen.
Els bagencs tenim una de les pitjors vies de Catalunya, uns trens de Rodalies de plorar i, no cal dir, que en tot cas només et queda l’alternativa d’una de les autopistes mes cares del territori