Anem a l’una? CNL Montserrat

Anem a l’una?

Quan era jove, ja fa uns quants anys, certament, vaig treballar en una fàbrica en què el ritme de feina que exigien els amos era molt alt i les desigualtats salarials entre els treballadors creaven mala maror interna. Va arribar un moment en què el comitè d’empresa va decidir de fer una votació per convocar una vaga. Evidentment, un gran nombre dels que cobraven més van votar que no. Jo, rebel de mena, tot i la meva innocent experiència laboral, vaig votar que sí, perquè sempre he pensat que entre els companys hi ha d’haver molta solidaritat i harmonia.

Quan vaig explicar-ho a ma mare, també rebel com jo, em va dir que el companyerisme era
cabdal per treballar de grat en una feina. Aleshores no hi vaig caure en aquest mot,
companyerisme, perquè no tenia gaires coneixements gramaticals. L’altre dia, però, quan em va venir a la memòria la conversa amb la mare, de seguida vaig pensar que aquest mot no està ben format en català, atès que, tal com diu l’Optimot, parteix de l’hipotètic mot companyer, que, com ja deveu saber, no existeix en català. Oi que dieu company i companya? Així, doncs, hem de dir companyonia, i no companyerisme.

No fa gaire, recordant amb la mare aquesta etapa laboral, encara em va dir que sempre havia defensat que quant més units estiguéssim els treballadors més força tindríem i quant menys units, menys força per lluitar contra les injustícies. Ep, no us grinyola cap construcció, en aquestes línies de més amunt? Quant més i quant menys, us sonen bé? Doncs no, no són recomanables en català. Quines són, doncs, les solucions correctes? Com més i com menys:
Com més units estiguéssim els treballadors més… i com menys…

Per tant, em va dir, sempre i quan els treballadors estiguem disposats a anar a l’una -fixeu-vos que aquí ho va dir perfectament, a l’una, unidament, i no a la una, que seria la referència a l’hora del dia- la força serà invencible. I ara us explico l’expressió sempre i quan, que tampoc no és correcta. Quina altra expressió us ve al cap per designar una condició i que sigui equivalent a sempre i quan? No? Doncs us rendiu? Aquesta, per exemple: Vindrem demà, sempre que no faci mal temps. Amb aquest valor condicional també podem fer servir si i el verb en indicatiu. Com a exemple: Vindrem demà, si no fa mal temps.

Estimats lectors, hem de ser bons companys i companyes i fomentar, per tant, la companyonia, sempre que, això sí, anem a l’una. Com més units, més força. Com sempre, el nostre benestar ens ho agrairà, i la llengua, també, oi?

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin