I l’home coneix el foc.

M. 1456

Els humans coneixen el foc des de fa temps. Els llamps han provocat més d’un incendi, que els ha obligat a fugir de les flames. Però el foc que coneixen es espaordidor i al principi, no el veuen com quelcom a posseir. Tampoc pensen en produir-lo, fer-lo o encendre’l com diem nosaltres ara.
S’han trobat evidències d’aliments cuinats amb una antiguitat d’1,9 milions d’anys, encara que el foc, probablement, no va ser utilitzat d’una manera controlada fins fa uns 400.000 anys. Ja es tractava d’un ús domèstic del foc, és a dir, que els humans sabien encendre i controlar i ho aprenien a fer des de petits. Abans d’això s’aprofitaven de manera esporàdica flames d’incendis naturals. Les troballes referent a l’ús del foc es generalitzen entorn d’un període comprès entre 100 mil i 50 mil anys enrere. La primera generació humana del foc, el més provable, es que fora per casualitat, tallant pedres es generessin guspires a prop d’unes fulles seques i aquetes s’encenguessin.
Els avantatges del foc són moltes i la capacitat de controlar-lo propicià un important canvi en els hàbits dels primers humans, concretament els homo erectus. Fer foc per a generar calor i llum va fer possible que les persones cuinessin aliments, augmentessin la varietat i la disponibilitat de nutrients.
L’arribada del domini del foc, va transformar la dieta dels homínids fent possible digerir components de les plantes com tiges, fulles madures, les arrels engruixides i els tubercles, rics en cel·lulosa i el midó.
La cocció de la carn, fa que aquestes siguin més fàcils d’empassar i digerir-ne les proteïnes. La quantitat d’energia necessària per a digerir carn cuita és menor que la destinada per a la carn crua. La cocció també elimina els paràsits i bacteris i redueix la possibilitat d’intoxicació alimentària.
la cocció d’aliments hauria permès el desenvolupament del cervell permetent una digestió més eficient d’aliments rics en midó i, conseqüentment, permetent una major ingesta calòrica.
El foc també va servir per fumar els aliments i, per tant, conservar-los. Gràcies a això, els humans no van dependre de la cacera o la collita de cada dia per alimentar-se i com a conseqüència van poder sobreviure en situacions precàries i d’escassetat d’aliments. Disposar de més aliments va provocar un augment de població. El principal factor que limita les poblacions en la naturalesa és la disponibilitat d’aliments.
La calor produïda també ajudà les persones a mantenir-se calentes en climes freds. Els fogars són la primera calefacció de la humanitat. Això va permetre colonitzar àrees que fins llavors eren verges perquè les temperatures eren massa baixes. Fins i tot en latituds més temperades, l’escalfor permet una major supervivència, perquè malalties com una grip o un refredat en aquella època podien provocar una pneumònia, i tenir foc podia ser la diferència entre la vida i la mort.
El foc també mantenia a ratlla els depredadors nocturns, servia per fer eines, per escalfar el sílex i fer-lo més tallant, per escalfar la fusta, endurir les puntes de les ferramentes i fer-les més punxegudes. També permetia allargar les hores d’activitat, de manera que es va poder continuar fabricant eines, raspant pells i treballant després de la posta de sol. També es van poder dedicar més hores a parlar entre els membres del grup, cosa que va reforçar els grups, estimular l’ensenyament i l’aprenentatge i originar noves simbologies relacionades amb el foc i la nit.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin