Sincerament m’has decebut una mica.
Esperava de tu quelcom millor.
T’has endut gent volguda del poble,
i tots som ara un any més vells.
Però has estat garrepa de pluja
i ens has fet patir de debò:
de fred i de calor.
A més, hem tingut un incendi al terme.
Per contra, hem estrenat nova teulada
al cobert de la màquina de batre,
i una residència ampliada
per a gent de la tercera edat.
Políticament passaràs a la història
com l’any del somni de la independència
del qual hem despertat a cops de porra
i amb un article de la Constitució
que han amanyagat a mida per l’ocasió.
I hem vist jutges perseguir crims malvats
tant per exercir la democràcia
com per enriquir-se amb la corrupció.
Vaja, com en temps que ja crèiem superats!
Mira, saps què?
Amb això m’has fet rejovenir.
Des de l’època de la Transició
no recordava tantes garrotades
ni les imputacions de la justícia
ficant polítics a la presó.
Però tu, dissortat any meu
ara et dóna pels colors:
vas començar amb el verd esperança
i has acabat amb un groc clandestí.
És clar que a tu ja no hi ha qui t’arregli;
Sí, Sí, figa tova, val més que no ploris.
I per evitar que ho empitjoris
ves-te’n i prou de fer-nos patir!
A veure si l’Any Nou resol el munt de desoris
que tu has deixat tirats pel camí.
Miquel P. Cortina
