0 Shares 241 Views

“A dues mans”

15 gener, 2020
241 Views

La historia de la nostra vida sovint l’escrivim a dues mans. Som essers socials i per tant poc o molt ens relacionem amb altres persones que ens envolten en l’àmbit personal i professional.

De joves son els pares qui essencialment ens ajuden a escriure el relat de la nostra vida, però també hi poden prendre part els germans , avis , amics, professors…
Ja d’adults, si formem una família, som nosaltres amb la nostra parella, els qui habitualment escrivim l’esdevenir de les nostres vides i la de les persones que ens envolten, principalment la dels nostres fills.

Tot i això, en totes les etapes de la nostra existència coneixem persones i vivim situacions que formen part de la nostra historia, en ocasions ens aporten coses positives que ens donen alegries i ens fan feliços i en d’altres ens n’arriben de negatives que ens causen sofriments i ens fan patir. Això és la vida i cada dia n’escrivim un trosset més, però mai ho fem sols, sempre hi ha una ma que ens acompanya i ens dicta una part de la nostra realitat.

Quan tenim la sort de que la persona que ens acompanya en el nostre camí es especial, ens estima i el seu cor i el nostre bateguen al mateix compàs, llavors l’escriptura ens surt fluida i fàcil. Poder conviure amb una persona a qui ens plau dir-li sovint “t’estimo” és potser el regal més gran que ens pot fer la vida. Estimar i ser estimat no vol dir que la vida sigui fàcil i planera, a vegades fins i tot per algú això la pot fer més difícil, però l’amor sempre serà un sentiment que ens donarà uns moments de felicitat que ens permetran escriure pagines daurades en el llibre de la nostra vida, un llibre que si escrivim a dues mans, serà el reflex d’una vida compartida, d’uns moments viscuts en companyia, d’uns neguits superats conjuntament i d’uns desitjos fets realitat.

Escriure, o el que és el mateix, viure la vida a dues mans, no ens evitarà cometre faltes ni haver de replantejar-nos si ho estem fent bé, però el que és segur és que ens proporciona una riquesa que difícilment obtindríem si ho féssim sols, si visquéssim en solitud, sense una persona, la parella, el fill o l’amic que ens eviti caure en la monotonia d’escriure pàgines en blanc, sense cap desig o projecte que les faci interesants.

Compartir la redacció de la historia de la nostra vida amb una persona que et fa feliç i a qui pots fer feliç, ens permet escriure un relat que, tant si es llarg com si és curt, quedarà per sempre recollit en el nostre llibre de vida que escrivim “a dues mans”.

Joan Baraldés

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria