Una amiga de la infantesa i que avui encara perdura (tant l’amistat com nosaltres) té per costum “penjar” a les xarxes, sota l’epígraf (FRASES PER PENSAR) frases que t’inciten a pensar (d’això es tracta) i una de les últimes parla que tu que llegeixes aquesta OPINIÓ de SOBRETAULA o jo, qui l’escric i tots els mils de milions de persones que al llarg dels anys hem poblat la terra som únics i incomparables… jo hi afegiria… som divinitats… som éssers perfectes i no en som conscients; estem embolcallats (millor dit segrestats) pel nostre EGO que ens segresta, que ens qüestiona el fet que al nostre cos físic l’embolcalla un cos energètic que vibra buscant altres cossos que vibrin en la mateixa amplitud. Al llarg de la vida oi que heu anat canviant d’amics” o de coneguts o de persones properes interessades?… això es deu al fet que la vida et va conformant i et va fent créixer, o no, a nivell espiritual (i no em refereixo a cap consigna religiosa).
Parlant d’aquests… ens diuen: “Benaurats els pobres perquè d’ells és el Regne del cel” i ells que són rics gaudeixen de totes les riqueses (en aquesta vida, no en cap de promesa) i de tots els luxes i prometen que en el Regne de Déu (o de qui sigui) aquests que no tenen res ho rebran tot i que tot ens serà pres i llavors plorarem i tindrem fam i set.
La riquesa és dolenta?… hi ha qui diu que l’és en la manera com s’adquireix i que moltes vegades es fa a força d’injustícies; i parlant d’injustícies…… trobaríem cap religió (sigui el Cristianisme, l’Islam, l’Hinduisme, el Budisme, el Judaisme; que són les quines tenen més creients) que s’escapi, al llarg dels segles, de pràctiques injustes, de judicis inquisitoris?
Aquestes religions les han conformat i les conformen persones que busquen l’espiritualitat en el camí cap a la Consciència i aquestes (les religions) són necessàries, però no imprescindibles en el camí que ens hi durà (a la Consciència).
Patir per arribar a “finals de mes”… l’Idescat ens quantifica qui està per sobre i qui per sota del llindar de risc de pobresa i si ens mirem les xifres quedarem glaçats pensant en la quantitat de famílies que estan per sota d’aquest llindar (l’any 2023 un 24,4%) i si parlem de tenir la capacitat de fer-se càrrec de despeses imprevistes de 800 EUROS, de no poder mantenir la llar a una temperatura adequada o de no poder permetre’s una setmana a l’any de vacances les xifres encara es disparen més.
Ja ho veieu la riquesa és bona i necessària.
