Màsters

Redacció 6 d'octubre de 2018

1911 Views

Jo no vaig anar a la universitat, i malgrat que a finals dels 70 estudiar una carrera ja no estava reservat exclusivament a membres de famílies privilegiades, el percentatge de joves que hi accedien, encara era força baix, doncs els que no s’havien incorporat al món laboral als catorze anys ho feien als setze o bé als divuit, i dels que tenien l’oportunitat de seguir estudiant, la majoria, sovint, ho feien a costa de grans sacrificis econòmics i altes dosis d’esforç i disciplina.

Potser per això, sempre m’han merescut un gran respecte les persones que han arribat a obtenir una diplomatura, o una llicenciatura, per no parlar ja d’un doctorat, doncs això no només vol dir que tenen alts coneixements d’una matèria o especialitat, sinó que significa també que han adquirit una formació integral que els atorga capacitat d’opinió i judici, qualitats que haurien d’ajudar a la societat en general a intentar fer un món millor.

Amb els anys, els títols, a banda d’avalar el nivell acadèmic d’una persona, s’han convertit en condició indispensable per a obtenir segons quines feines i, com que sempre hi ha qui vetlla pels descosits, algú hi ha vist l’oportunitat de fer negoci i, per tant, algunes universitats (esperem que poques) també s’han apuntat al carro de la corrupció.

Com podem estar segurs els que no tenim estudis universitaris que qui ostenta un diploma o un certificat n’és mereixedor, i per tant té més oportunitats que nosaltres per accedir a un càrrec o bé a un simple lloc de treball, si el qui hauria de vetllar per les bones pràctiques és el primer impostor?

Senyores i senyors que expediu o bé que exhibiu títols i màsters fraudulents, feu el favor de reescriure els vostres currículums i demaneu perdó a tots i cadascun dels ciutadans del vostre país, sigui quin sigui. A uns perquè ens heu menystingut fent-nos creure que sou superiors, i als altres perquè us heu mofat del seu esforç intel·lectual. Ah!, i si sou governants, no teniu altra alternativa que la dimissió immediata, només pel sol fet d’haver-nos mentit.

Rosa Camprubí