Llar dolça llar

Per: Rosa Camprubí Foto: istock

Enguany la Constitució i la Puríssima, per la seva situació al calendari, ens han regalat unes mini-vacances de 5 dies que han omplert les destinacions de segona residència i en especial les zones de muntanya.
Això que, ben segur, ha estat una bona oportunitat per a l’oci, l’hoteleria i la restauració, té els seus pros i contres.
Arribar a destí sovint no és tan fàcil. Dissabte passat en vaig patir les conseqüències en primera persona. Jo, que per la meva manera de moure’m no acostumo a fer cua per les carreteres, sense ni imaginar-m’ho em vaig veure atrapada enmig d’un embús a l’alçada de Berga que em va fer perdre el temps, la benzina i la paciència durant gairebé dues hores, amb el perill afegit de fer tard a la cita.
Segueixo sense entendre què el va provocar, doncs la lògica que ens feia pensar que la causa era la transformació en un únic carril els dos de circulació per on ens movíem centenars de vehicles, no era tal, doncs la retenció seguia i seguia quilòmetres enllà sense albirar-ne la solució.
Misteris del trànsit. Tal com va arribar, el col·lapse va acabar i, sort d’anar d’hora, vam poder arribar a destí amb temps suficient per poder fer el fet.
Ara, dimecres tarda, mentre preparo aquest escrit, puc veure a través de la finestra el tram de la C16 que va des de la carretera de Les Brucardes fins al bosc d’Els Plans, i si bé cada dia està pràcticament desert, ara mateix té un trànsit força nombrós.
Tots aquests vehicles, totes aquestes famílies que se suposa que tornen cap a casa després d’uns meravellosos (o no) cap de setmana i pont, segurament que en un moment o altre d’aquests dies ha fet, fa o farà cua a la carretera alterant els seus plans i els seus nervis. Això a banda de la pressió d’haver d’acabar els deures de l’escola, preparar una xerrada de feina, cuinar el menú de demà o planxar la camisa per anar a treballar a primera hora del matí.
Potser és que em faig gran, o potser soc massa còmode, però ara mateix, no els envejo res a tots aquests ocupants de turismes, caravanes i autocaravanes que omplen les artèries del nostre país en direcció a l’àrea metropolitana.
Espero poder acabar el que queda de tarda arrepapada davant la llar de foc, embolicada amb una manteta i acompanyada d’un bon llibre i també d’una copeta d’un bon vi.
Llar dolça llar!

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin