Valentí i Josep M. Ferrer del restaurant Can Ferrer

Redacció 29 de gener de 2020

1570 Views

Can Ferrer és un restaurant familiar situat a Torroella de Baix, a 2 km del poble de Sant Fruitós de Bages, regentat pels germans Valentí i Josep Maria Ferrer.
Quan van començar l’activitat?
L’any 1964 el nostre pare va construir una piscina amb bar i pista de ball. Li va posar el nom de Piscines Bahia.
I va tenir molt èxit…
Sí. Penseu que en aquella època els pobles no tenien piscina municipal, per això molta gent venia, a l’estiu, a passar les tardes o dies de festa gaudint de la piscina i de les altres activitats que s’hi feien.
Quan comença l’activitat de restaurant?
Fou l’any 1974. El nostre pare ens va proposar fer-nos càrrec del negoci, i vam decidir continuar. Aleshores ampliàrem el bar i muntàrem el restaurant amb capacitat per poder acollir tot tipus de celebracions. A més a més disposem d’un ampli aparcament. Un (en Valentí) porta la cuina i l’altre (en Josep M.) el menjador.
Estaven preparats?
Aleshores no hi havia escoles d’Hostaleria, però nosaltres vàrem formar-nos treballant els estius en diferents hotels de la costa i a l’hivern en altres restaurants i hotels. No miràvem el que cobràvem, sinó que volíem aprendre la professió.

El 2002 és quan neix Restaurant Can Ferrer…
Van decidir tancar les piscines, perquè donaven molta feina, i aportaven pocs clients. Ens van centrar en el bar i el restaurant. I podem dir que fou una idea encertada.
La seva clientela d’on és?
Principalment de la comarca. També algunes persones que fan turisme, que són poques. Com algun visitant de Sant Benet. Però principalment és una clientela que ens coneix de molts anys, i sap que serà ben atesa i menjarà bé.
Quin és el plat “estrella” de Can Ferrer?
Segurament un dels plats més demanats és la paella, i també altres de especialitats. Depèn de l’època de l’any i de quins productes trobes al mercat. Ara tenen molt èxit els esmorzars de forquilla. I el que ens demanen molt, des de fa temps, és el bacallà.
I el seu plat preferit?
Valentí: l’Steak tàrtar.
Josep M.: Jo també, des de molt jove que ho demanàvem quan menjàvem a fora.
Valentí: També hi ha l’Steak tàrtar de pobre, que en comptes de carn picada, és una botifarra oberta. Amb les salses i guarnicions corresponents.
Parlem dels beures…
El consum de licors ha baixat molt. De conyac quasi no se’n serveix. Avui mateix hem fet un centenar de menús i només ens han demanat tres o quatre conyacs. De “xupitos” encara se’n serveix algun. La majoria de conductors han canviat el vi per l’aigua.
Quins dies tenen obert?
Tots els dies de la setmana, menys els dijous que és el dia de descans setmanal.
Jaume – Josep