Un univers ple de llibres.

montpeita.cat 1 de juny de 2019

699 Views

Montpetit 1

Fa uns anys, aquesta biblioteca tan lluminosa i meravellosa no existia. Aleshores teníem una biblioteca petita, amb poques finestres i quatre taules. No era tan bonica com aquesta, però a mi m’encantava. En recordo l’olor en obrir la porta del carrer, el silenci que t’anava abraçant a cada graó de l’escala de cargol, la porta de vidre que donava pas al somriure de la Conxita, la Blanca, l’Irma… I, quan entraves a dins, un univers ple de llibres.
Allà, jo era feliç. Les parets cobertes de llibres, i cada llibre, una porta a un món únic i especial. Pàgina a pàgina em podia convertir en una nena de ciutat, en una dona de muntanya, en un avi solitari, en un gos perdut, en un detectiu privat. Podia navegar pel mar, pujar i baixar muntanyes, viure entre gratacels o en una illa solitària. Setmana rere setmana, any rere any, vaig anar canviant d’estanteria. Aquell univers no s’acabava mai, com tampoc la meva curiositat.

El que més m’atreia i encara m’atreu de la literatura és que em permetia entrar en la intimitat de l’altre amb una sinceritat i honestedat brutals. Aquest és el poder de l’art: la possibilitat de sintonitzar amb l’interior de l’autor.
Llegint comprenem l’altre, entenem que no estem sols i descobrim que el nostre punt de vista no és únic. Perquè el més important d’un llibre no és la història que explica, sinó el punt de vista des del qual ho fa, la seva mirada. Aquesta és la veu de l’escriptor. I això és el que busquem quan llegim un llibre.
I això, la nostra pròpia veu, és el que trobem quan escrivim. Alguns la canalitzen dibuixant, d’altres a través de la música, l’escultura… Els escriptors, a través de les paraules.
Ser escriptor, però, no és un do reservat a uns quants. Tots podem ser escriptors. Tots tenim intuïció literària. Quan ens expliquem a nosaltres mateixos, o expliquem l’altre, o expliquem el món, l’estem fent servir. És aquesta mateixa intuïció la que serveix per construir les històries escrites.
Que al final escrivim o no és una qüestió de desig i valentia. Desig i necessitat de crear fora de nosaltres, en paraules, el món, personatges i experiències, que hem imaginat. I valentia d’escriure’l, d’arriscar-nos a externalitzar aquest món intern, de fer-lo realitat.
Alguns autors diuen que busquen la història, però Ia gran majoria assegura que la història els ve a ells. Una emoció, un sentiment, una experiència, un record o un somni, sigui viscut o escoltat, desencadena la intuïció d’un món nou que, si no l’aconseguim expressar, es mor dins nostre.
I, potser perquè no mori, ens atrevim a escriure’l. A vestir-lo de lletres. Sentim el so de les paraules, la música. Busquem el to. Construïm l’estructura. Aprofundim en els personatges. Escrivim i reescrivim, fins que aconseguim posar en lletres el món que havíem intuït, que havíem imaginat. El fem realitat en paraules.
Si tenim sort, una editorial decidirà publicar el nostre llibre i la història que vam crear en solitud arribarà al prestatge de la nostra biblioteca. Algun nen o nena agafarà el llibre, en mirarà la portada i l’obrirà. I, pàgina rere pàgina, entrarà en la història, sense saber que, anys després, ell o ella també escriurà un llibre, i algú altre també l’agafarà, de la mateixa biblioteca.
Quan ara vinc a la biblioteca ja no sento l’olor de l’escala de cargol. Ni tampoc en tinc enyorança. Aquell espai és l’escenari d’un record i aquest és l’escenari del present: una biblioteca preciosa, amb prestatges per a molts més llibres i plena de finestres que donen pas a molta més llum. Ara, quan entro a la biblioteca, sento l’olor de les pàgines per passar, de les històries per llegir, dels milions de mons que em queden per descobrir. I penso que és un privilegi tenir un univers tan infinit al costat de casa.

Marta Julià i Satorra (Sant Fruitós de Bages, 1984). Escriptora i periodista.
Guanyadora del Concurs infantil de contes Montpetit, en l’edició de l’any 1995, i del Premi de narrativa infantil i juvenil Ciutat de Dènia 2018, com a autora del llibre L’illa dels records.