0 Shares 248 Views

Un llençol blanc

6 d'abril de 2023
248 Views

Fa pocs dies vaig poder assistir a la presentació del nou llibre de l’amic Xavier Gonzàlez-Costa, col.laborador del setmanari Montpeità, que amb el títol complementari de: dietari poètic frustrat de la guerra a Ucraïna, ell expressa els seus més profunds sentiments

El llibre amb pròleg del reconegut periodista Manel Alías Tort, es un recull de poemes, que tot i que en Xavier volia començar a escriure com a testimoniatge del dia que iniciaba un final d’etapa esperat amb una gran il·lusió, al coincidir amb l’inici de la maleïda guerra d’Ucraïna, el resultat final ha estat aquesta crònica, espontània i poètica, de guerra.

La presentació del llibre es va fer a les instal·lacions del Convent de Santa Clara, amb la presencia de l’autor, Xavier Gonzàlez-Costa, l’editor Jaume Huch, la periodista freelance Mireia Merino, el president de la Fundació del Convent de Santa Clara Gabriel Prat i Sor Lucia Caram. El periodista Manel Alías que no va poder assistir a l’acte, va enviar un vídeo de recolzament.

Tots els participants ens van exposar els seus pensaments i sensacions envers aquest poemari de guerra. Sor Lucia també ens va fer partícips de les diferents accions humanitàries en que ha participat amb motiu d’aquest conflicte bèl·lic.

Després de les exposicions de cada un dels assistents, l’autor ens va llegir alguns poemes del seu llibre, entre els quals hi havia el que havia escollit cada un dels participants a la presentació. Son 120 poemes més l’epíleg, i la veritat es que jo personalment no sabria pas escollir nomes un poema, tots m’han impactat, tots em remouen, i tots em recorden aquesta estupidesa humana que com diu el mateix Xavier, expliquen amb aquella acidesa necessària per no oblidar de que som capaços com a espècie, malgrat que alguna ganyota inoportuna ens transfiguri la cara i llàgrimes inevitables ens entelin la lectura i el fons de l’anima.

Amb permís de l’autor i de l’editorial L’Albí, faig la transcripció del poema corresponent a l’epíleg:

La pau

no es el final

de la guerra,

La Pau es abans.

Després nomes s’acaben els trets,

s’identifica els cadàvers

i es busquen supervivents;

però la guerra mai s’acaba

perquè sobreviu en ells.

La pau es un llençol blanc

que es fa servir de mortalla.

Gràcies Xavier per fer-nos reflexionar, per esperonar la nostra consciencia i per omplir de sentiments contraposats el nostre petit cervellet humà.

Josep Sanfeliu

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Tornen les Enramades del Carrer Nou
29 views
29 views

Tornen les Enramades del Carrer Nou

Redacció - 14 de juliol de 2024
Editorial 1967
27 views
27 views

Editorial 1967

Brogit Difonem Cultura - 14 de juliol de 2024
El futbol femení
37 views
37 views

El futbol femení

Miquel Puig Soler - 13 de juliol de 2024
Les cròniques d’en Gregori Partagàs: Festa major
41 views
41 views

Les cròniques d’en Gregori Partagàs: Festa major

Galdric Sala - 13 de juliol de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com