0 Shares 73 Views

Tres eran tres.

9 de juliol de 2021
73 Views

Per: Teresa Riquelme –

Jaime de Armiñan va escriure i dirigir una sèrie televisiva que es va emetre l’any 1972-1973, que es titulava TRES ERAN TRES . Cantaven una cançó que començava dient :”Tres eran tres las hijas de Elena, tres eran tres y ninguna era buena: Júlia, Paloma y Elena; rubia, castaña y morena…”

Les tres germanes eren interpretades per Emma Cohen, Amparo Soler Leal, i Julieta Serrano, la sèrie va durar 13 episodis i jo recordo que m’havia agradat molt; en el repartiment també hi sortien Lola Gaos i Charo López. L’argument anava més o menys així:

Degut a la separació dels seus pares, les tres germanes gairebé no es coneixien. Elena es va quedar amb la seva mare. Paloma amb el seu pare i Júlia fou enviada a un internat a l’estranger. Per circumstàncies de la vida un cop grans es reuneixen a viure juntes a casa d’Elena. Al llarg de la sèrie es reflecteixen les seves desavinences, les seves baralles, reconciliacions, frustracions, i aspiracions. Malgrat tot, els llaços familiars les mantenen unides, per més que es digués que “ ninguna era buena “.

El fet que les germanes d’aquesta història fossin tres, em fa pensar que el número tres té molta nomenada per moltes coses ben diferents, recordo que de petita em feien cantar: Tres Triques, Tres Troques que mengen garrofes, les potes del ruc catacric! catacruc!. També existeixen Les tres Gràcies del quadre de Pedro Pablo Rubens; els Tres Reis d’Orient; Club Super 3, famós programa infantil; Tres pics i repicó, programa televisiu TV3 presentat per l’entranyable Antoni Bassas Onieva; La Santíssima Trinitat ( Dogme, Pare, Fill, Esperit Sant ); El conte dels Tres porquets; Les tres germanes, novel.la d’Anton Txèkhov; Fer un trio de cartes o fer un trio de parelles; Un,dos,tres, pel.lícula estadounidense dirigida per Billy Wilder estrenada al 1961…A vegades diem: t’ho diré tres vegades, però més no!!!

Just acabo aquets escrit i tinc la joia de poder veure per la televisió com els presos polítics surten de la presó. Sé prou bé que aquest indult no és la reclamada ammistia, recordo de molt jove quan anava per les places tot cridant: ” Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia” i encara estem com estem, i la lluita va per llarga. Però poder veure que els líders polítics, que tan vilment van empresonar, poden ser amb les seves famílies; aquesta alegria, ningú me la pot prendre. Bentornats!!!

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com