0 Shares 256 Views

Trencament i s’obre el teló

6 febrer, 2020
256 Views

Massa poc ha durat el 2020 sense un anunci de properes eleccions a l’horitzó. Quim Torra, investit el 14 de maig de 2018 sense ser candidat a la presidència, anuncia vint mesos i mig després l’esgotament de la legislatura.
Aquesta setmana s’ha visibilitzat finalment el trencament entre JxCat i ERC per si algú encara no ho volia veure. Ni tant sols l’emotivitat de la compareixença al parlament dels ex consellers i ex conselleres presos ha trencat aquesta sensació. Nomes cal entrar a qualsevol de les xarxes socials per veure com entre uns i altres es tiren la cavalleria per sobre. Entre “botiflers” i “convergents” el riu baixa ple. La pregunta que s’hauria d’haver fet la gent és: i després, què? Les diferències i el recel haurien aflorat tard o d’hora davant d’una unitat sovint temporal, que ara es fa visible tant entre partits com també el carrer, encara que els assenyalats només siguin els primers. Potser, deixant de banda la immediatesa i posant les llums llargues, a llarg termini les respectives estratègies es podran tornar a trobar.
En tot cas i centrant la mirada en el curt i el mig termini, ha arribat el moment en què les enquestes electorals tant del CEO com de mitjans privats, seguides per les enquestes internes dels propis partits (valoracions de líders polítics, previsions electorals,…) prendran el poder. Al caldo, hi faltarà afegir els esdeveniments polítics encara per venir i que acabaran de marcar la consolidació o el canvi de rumb en les estratègies dels respectius actors que ja comencen a preparar el seu paper.
Fent un repàs a la situació actual, en aquests moments la pedra angular sembla que recau en ERC. La seva proposta pel diàleg amb uns nous socis com són el PSOE (i PSC) i el sector dels comuns, i amb Pere Aragonès com a provable candidat, fan que el seu projecte i la seva posició marquin el punt de referència. Caldrà veure si els resultats electorals permeten aquest possible tripartit doncs, si prenem com a referència les eleccions catalanes de 2017, aquests tres partits van sumar 57 diputats (32 ERC, 17 PSC i 8 CatComú-Podem) i un total del 42.7% dels vots. Aparentment insuficient si també i hi incloent el vot o l’abstenció de la CUP. En canvi, si prenem com a referència les últimes generals, parlem d’un 57,25% dels vots entre els tres. Salvant les distàncies entre eleccions generals i catalanes així com la distribució dels diputats per província, la factibilitat del pacte pot ser ajustada però viable. La pujada d’ERC és possible, fa temps que les enquestes els posen per sobre de JxCat però els falta la confirmació a les urnes alhora que, difícilment, PSC i comuns puguin augmentar vots a la vegada. Al darrere hi quedarà una CUP que últimament sembla una mica en fora de joc però amb un votant mínim molt definit.
Per la banda de JxCat, una de les poques cartes que poden jugar a dia d’avui és la data electoral. Seguint el camí marcat, haurien d’arribar entre abril i juny en funció dels pressupostos. Segons el calendari però, es podria buscar la possibilitat de tenir unes eleccions passat l’estiu, situades el màxim a prop de l’11 de setembre i el més d’octubre per intentar treure’n algun rèdit electoral. Més enllà d’això, faltarà veure qui serà el candidat o candidata, com es casaran JxCat, PDeCAT i La Crida i especialment quina temperatura els marca exactament el termòmetre electoral. Poden tenir l’oposició molt a prop però potser encara tenen alguna cosa a dir en el futur govern.
Finalment C’s, PP i VOX es disputaran les cadires que queden. Si les generals del 2019 són un preludi, pot ser que la distribució d’aquests vots sigui la més incerta. Un PP en davallada a Catalunya els últims anys, un VOX en auge a Espanya però que no va consumar els seus resultats a Catalunya i un C’s que tot i la baixada en les generals, sembla que no poden caure més baix i poden tenir a Catalunya el seu feu particular.
La voràgine política torna per fer que sigui la majoria dels ciutadans de Catalunya els que tornaran a escollir quina és la sortida política en aquests moments. Es bo recordar que errats estarem aquell dia en que considerem que la nostre opinió i la nostra moralitat està per sobre de la resta i de les majories a les urnes.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com