Traient pols a les idees – mocions de censura en el multipartidisme

Redacció
Lectura de 5 min

Per: Eduard Pladellorens – Politòleg

- Anunci patrocinat -

Davant la situació que viu aquests dies Sant Fruitós, he optat per treure la pols a unes idees que tenia escrites de ja fa uns anys, quan tot just era un estudiant de Ciències Polítiques.

El concepte moció de censura al nostre país, incorporada a través de la Llei orgànica de règim electoral general, és un concepte que té origen en el constitucionalisme britànic. Lògicament, el concepte i el context ha evolucionat molt des de la que es pot considerar la primera moció de la història, moment en què la Cambra dels Comuns va fer caure Robert Walpole el 1742, fins al cas més conegut pels lectors, quan el 2018 va prosperar la primera moció de censura en tota la història democràtica d’Espanya posant punt final a la vida política de Mariano Rajoy.

De fet fins al 2018 i exceptuant casos concrets en àmbits més reduïts, el concepte moció de censura es feia servir més com a amenaça per copsar titulars que com a possibilitat real. Inclús podríem dir que era un concepte desconegut per la majoria de gent que, en tot cas, com a molt havien sentit parlar de les qüestions de confiança.

En aquesta nova normalitat, la moció de censura s’ha convertit en una realitat que amenaça els governs en minoria. Aquest fet s’ha tornat especialment habitual en municipis de menys població on la Llei D’Hondt (sistema de càlcul d’escons/regidors per vot), afavoreix els partits més votats augmentant la diferència en la relació votant-regidors. com passa també en les províncies petites.

Davant d’això, la moció de censura emergeix com a eina democràtica que facilita la creació de noves majories davant de minories, intentant portar a la pràctica la premissa que la política és l’eina dels ciutadans per sumar i generar grans consensos. Aquest fet premia els acords i grans consensos a través de la suma de minories indistintament del seu volum. Per tant cal entendre que les mocions de censura requereixen acords molt transversals que sumin una majoria més gran que l’existent.

Aquestes situacions s’han de posar en el marc d’un canviant mapa democràtic on l’antic bipartidisme, entès com el predomini de dos principals partits per sobre de la resta, ha desaparegut. El multipartidisme, ens està portant a noves situacions i usos de les eines democràtiques en la cerca de grans majories. Malgrat tot, ni la societat espanyola ni la catalana, així com tampoc molts dels actors polítics, encara no s’han acostumat al pas de la confrontació emocional entre idees polítiques del bipartidisme, al pragmatisme necessari per trobar sortides clares en escenaris més plurals. S’ha oblidat que la política és l’art de trobar punts en comú i no punts en contra.

Tanmateix, les mocions de censura són un exemple d’aquests nous usos de les eines democràtiques en aquest pas intermedi que es viu mentre tota la societat s’acostuma a les noves regles de la política que, com més diversa és, més representativa suposa. Alhora però, tampoc podem oblidar la importància i la necessitat d’aprofundir en la comunicació per explicar els moviments polítics sense deixar peu als dubtes i especulacions, ja que com més multipartidisme, per més representatiu que sigui, més complexitat guanya i més necessitat d’explicació requereix.

Per sobre de tot, el què en cap cas és bo és que les mocions serveixin per oblidar les diferents visions que mostren les diverses opcions polítiques en campanya, que és el que al final ajuda a enriquir la diversitat d’opinions i la representació d’aquestes en un municipi. Això es fa especialment palès en un marc en què la participació ciutadana pura, entesa com el vot habitual i directe del ciutadà sobre temes àmpliament rellevants de la seva vida, encara no ha entrat a formar part de l’imaginari col·lectiu i individual dels drets propis com a ciutadans.

Davant de tot tacticisme, no perdem de vista que la política i el que hi passa és la viva imatge de la realitat i les persones a les quals representa, encara que no sempre ho acceptem.

Comparteix aquest article
Deixar un comentari

Segueix-nos

En paper i/o en digital
Escull el format que més t'agradi