Tot son paraules

Miquel Puig Soler 13 d'octubre de 2022

396 Views

En aquests dies encara ben càlids de començaments d’octubre, qui més qui menys, hauríem de començar a posar fil a l’agulla per encarar com ens agradaria que fos l’acabament de l’any i amb un bri més d’imaginació, pensar també, el que voldríem per l’any vinent. Podríem començar a decidir quines activitats ens agradaria dur a terme. A tu potser et convé inscriure’t en un gimnàs perquè et fan mal algunes parts del cos, a fer natació. Podríem rumiar on passarem el cap d’any, si farem un viatge amb Imserso i on ens agradaria anar, o si farem altres activitats que ens poden agradar.

Per la meva part, parlant d’un tema que no m’agrada gens però encara que no vulguis ho has suportar, demanaria als polítics que intentessin posar-se d’acord, fessin les coses millor que no pas fins ara i ens alliberessin dels espectables lamentables a que ens tenen acostumats, escridassant-se com energúmens i fent-se cada dia la traveta; potser ens agradaria que es dediquessin a teixir un camí que possibiliti el que el nostre país es mereix i necessita pel bé comú de tots nosaltres. Càsum déna, no hi ha dret d’haver d’aguantar els seus sainets a cada moment.

També m’agradaria que l’agror i el mal humor no ens venci mai, sobretot en l’entorn familiar. Volem que a la gent gran que ens tractin com ens mereixem, que siguin amables i sincers amb nosaltres sense trencar el fil conductor d’amor i respecte que ens ha unit tota la vida.

Posats a demanar, també m’agradaria escoltar més sovint que no pas ara, els trons ensordidors dels trons d’una tempesta, que es posa a ploure amb ganes i s’omplin d’aigua terrosa els rius fins les lleres. Encara que de vegades inunda tot el que troba al seu pas arrossegant arbres, canyissars i algunes hortes— com ho feia abans el Riu D’or, cada any. Convindria que ho fes més sovint.

I si és cert tot el que ens diuen sobre el canvi climàtic, posant com bandera tota la joventut meravellosa que ens ve al darrera, voldria que fessin el que calgui per minimitzar un problema que es preveu greu. Entre tots no tindrem cap altre remei que intentar solucionar aquest problema Hi ha altres coses que demanaria, però ja estic prou content amb el que tinc i no cal estirar més el braç que la màniga. Quan em llevo cada matí guaito el magraner que enguany està farcit de fruits, i sento l’oreig de la marinada que em sorprèn fresquívola i acollidora, penso: Miquel, avui serà un bon dia…

El pa de cada dia Vaig aprendre a valorar el pa quan era petit. Els pares i els avis que varen viure la guerra i desprès la postguerra coneixien la duresa d’haver viscut un temps en què el pa escassejava. El pa és un element molt important per a la nostra dieta; ens proporciona nutrients essencials per a la salut com són les proteïnes, els hidrats de carboni, els greixos bons i la fibra. Jo diria que el pa és un aliment de primera necessitat i hem de procurar consumir-ne amb freqüència.

L’antic home primitiu ja cultivava el blat que molia entre dues pedres, en feia una barreja amb aigua i la deixava coure al sol. Més endavant el procés va millorar i coïa la massa sobre pedres calentes que cobria amb cendra. Els egipcis van albirar que si feien fermentar la massa es produïa un augment de volum la qual cosa que feia que el pa fos més lleuger i mengívol. Tan important era el pa que es va crear un nou ofici: el de forner. Aquells homes van adonar-se que com més bona era la farina, millor n’era el pa. Fins que es va descobrir que utilitzant el llevat per fer pujar la massa i deixant-lo reposar unes hores, el pa era molt millor.

Si no vaig errat a Sant Fruitós hi havia tres forns que es feien la competència per veure qui el feia millor, motiu pel qual vam començar a menjar el pa de bona qualitat, i amb la gana que teníem el trobàvem excel·lent; amb xocolata, ben untat amb oli i sal o amarat de vi i sucre, renoi, que bo que era!!

Encara que el gran cuiner Nando Jubany darrerament faci propaganda del pa català emfatitzant la seva qualitat i ens convidi a menjar-ne cada dia, de bon pa cada cop se’n menja menys: és un costum que està en retrocés. La majoria de la gent el compra al supermercat, si pot ser acabat de sortir del forn. Com sabeu és pa congelat de panificadora que al cap d’unes hores esdevé una massa gomosa poc comestible. Però si volem sempre hi ha no massa lluny de casa, algun forner que fa les coses com Déu mana i pots comprar-hi bon pa de pagès.

Tinc molta afició al bon pa i per sopar o esmorzar me’l menjo torrat, que és més digerible; sucat amb tomacó dolç, sal i oli verge d’oliva novell és una menja arrelada a la nostra cultura popular que, sens dubte enlaire la gastronomia del nostre país.