Si fem un recompte dels noms de carrers a qualsevol poble o ciutat no crec que en trobem cap en què el nombre de carrers amb nom de dona superés o igualés aquells que porten nom d’algun home important. A Sant Fruitós amb nom de dona en vam comptar cinc (Mercè Rodoreda, Clementina Arderiu, de la Mònica, Sabina Brucart i Montserrat), potser ens en vam deixar algun, també vam trobar carrerons sense nom o amb nom poc atractius. Amb l’objectiu de fer més visible el paper de les dones a l’espai públic, va néixer el projecte “Femme et rue”. L’alumnat de Batxibac de l’institut Gerbert d’Aurillac va escriure unes cartes adreçades a l’Ajuntament de Sant Fruitós i també van enregistrar uns vídeos, en què demanaven que valoressin la possiblitat de donar el nom d’una dona francòfona a algun dels carrers del municipi. A l’Ajuntament, el Joan Carles Batanés, alcalde, i la Mònica Cruz, regidora d’Ensenyament i Sanitat, van acollir la proposta des del primer moment amb els braços oberts.
I si calia triar una dona, perquè l’Annie Ernaux? Els darrers anys els premis Nobels de literatura entre autors francòfons han estat prolífecs (Le Clézio, 2008; Modiano, 2014). Però cap autor ha captivat tant el meu alumnat de Literatura francesa com ho va fer el darrer curs l’Annie Ernaux.
Quan el passat 2022 es va anunciar que l’Annie Ernaux era la guanyadora del Premi Nobel, a molta gent els va agafar amb els deures sense fer. Com podia ser que una autora que no era gaire estudiada a les universitats, que no formava part dels programes oficials rebés aquest reconeixement? Recordo parlar amb alguns llibreters que em deien amb disgust que aquella autora no era prou coneguda, i que de cop havien omplert tota una secció amb les seves nombroses obres i monogràfics sobre ella i només podien sorprendre’s de l’èxit de ventes. Amb el boom del Premi Nobel, als 84 anys l’autora va venir a Barcelona fa pocs mesos per ser entrevistada a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona i atendre diverses trobades culturals. Un enregistrament molt recomanable es pot trobar a internet, en què es reflecteix la seva senzillesa.
El seu missatge és universal. Malgrat no haver viscut el mateix que ella, la seva forma de narrar els fets ens captiven com a lectors fins a empatitzar. La seva obra recorda que la literatura femenina és escrita per dones però que elles no són les úniques destinatàries d’aquesta. De fet, Ernaux recorda sovint que la seva obra també és llegida per homes. Aquesta és la màgia, la universalitat, dels grans autors.
L’alumnat de Batxibac va triar Ernaux entre d’altres figures consagrades a França, com pot ser Simone de Beauvoir o George Sand. El fet de poder retre homenatge a una autora viva era més atractiu. El passat divendres 15 de novembre el que vam viure amb la inauguració del parc de davant de l’escola Pla del Puig, va ser a la vegada un reconeixement a les dones en l’espai públic, una demostració que l’Ajuntament de Sant Fruitós té en compta els joves i la participació ciutadana, però també una demostració que allò que d’entrada pot semblar impossible es pot fer realitat. Com diu el famós eslògan de Maig del 68, “Soyez réalistes, demandez l’impossible”. Avui podem dir amb molt d’orgull que el parc Annie Ernaux ens farà sempre recordar la seva figura, el soport de l’Ajuntament al nostre institut i el treball i la determinació l’alumnat de Batxibac de la promoció 22-24.
Marina Bonilla
Professora de Llengua i literatura francesa
Coordinadora del Batxibac
