0 Shares 33 Views

Sobre la difícil decisió de Mònica Terribas.

29 juliol, 2020
33 Views

Per: David Clusellas i Codina

Imatge: elperiodico.com

Fa pocs dies ens hem assabentat d’una noticia inesperada. Inesperada per tothom, diria. La directora i conductora del programa insígnia de Catalunya Ràdio, El matí…, abandona el vaixell. Efectivament, la periodista Mònica Terribas ha decidit posar el punt final a la seva etapa al capdavant del magazín radiofònic de referència del país. I, com alguns podrien pensar, no ho ha fet ni per cansament, ni per raons familiars o personals –El matí de Catalunya Ràdio és un programa molt exigent, que demana un fort compromís i dedicació per part de l’equip de professionals que el tira endavant–, sinó perquè els engranatges “grinyolen”. Se sobreentén, per tant, que és per desavinences amb la direcció de l’emissora.

Política i periodisme –periodisme i política– és un binomi difícil de conciliar. ¿On acaba un i on comença l’altre? Òbviament, cada article que escriu un periodista té un enfocament determinat, fins i tot quan l’anàlisi o l’exposició dels fets intenta ser el màxim d’objectiu possible. I és en aquest enfocament, al límit entre la informació estricta i l’opinió on comencen tots els mals. L’objectivitat absoluta no existeix, simplement perquè no és possible. Ningú no pot treure’s les ulleres que porta cada dia i que li serveixen per enfocar la realitat. Ara bé, en el context polític actual, tot fa pensar que les divergències d’opinió s’haurien de minimitzar, que les formacions polítiques que comparteixen una ideologia comuna haurien de caminar més juntes i que això s’hauria de reflectir en l’esfera pública. Tanmateix, això que des de fora sembla fàcil o evident, no sempre és possible.

La Mònica Terribas és una de les millors professionals del país. Amb escreix, ho ha demostrat aquests set anys a Catalunya Ràdio i al llarg de tota la seva trajectòria periodística, ja sigui com a directora de la Televisió de Catalunya (2008-2012), com a conductora i directora de La nit al dia (2002-2008) o, més enrere encara, com a peça imprescindible de programes com La vida en un xip (1989-1991).

Així doncs, el comiat de Mònica Terribas és un símptoma que les coses no acaben d’anar per on caldria. La renúncia d’una professional a la feina que realitza amb esforç, rigor i passió ens ha d’encendre els senyals d’alarma. El capità d’un vaixell no l’abandona perquè sí, per un simple caprici. S’entén que la decisió ha estat meditada i valorada. S’han sospesat els pros i els contra i, al final, la impossibilitat de desplegar tota la professionalitat de la periodista ha pesat més que el resultat del programa. No deu haver estat una decisió fàcil, però segurament deu haver estat la més coherent amb ella mateixa.

De vegades, la independència té uns costos i implica renúncies, però que sempre es posen al servei de la llibertat. Informativa, en aquest cas.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Bon estiu i bones vacances.
15 views
15 views

Bon estiu i bones vacances.

Redacció - 6 agost, 2020
Himne a la nit.
14 views
14 views

Himne a la nit.

Redacció - 6 agost, 2020
Optar per la vida.
30 views
30 views

Optar per la vida.

Redacció - 6 agost, 2020