M. 1456
Vent i foc,
Sang i or,
Cristos sagnants
Que miren a enlloc.
Com una serp,
Que no te sang,
Es va arrastrant
Davant d’ulls
malalts,
O podrits (de tant plorar)
O be sans
Per un crit
O per un plor,
S’aturaria
La passió?
No ho farien
Dons,
Els que semblen
Bons
I per dintre no,
Tindrien por;
I farien cas,
Del pas,
Que es te que portar
Per fer content
A la gent,
Que és com un vent,
De secà.
Com una serp,
Que no te sang,
Es va arrossegant,
Fins a l’indret,
On es perd,
Ja no hi ha serp,
Ni plourà mes,
Els carrers, restaran humits,
De llàgrimes
Els cors,
La majoria,
Secs…
PS. Però jo, ara, al 2.019, encara viu, respecto de tot cor als que segueixen aquests ritus religiosos, dons entenc que sense el Frankie de la meva època, tot es veu d’ una altra manera! S’ha aprés a respectar l’opinió dels altres la qual cosa era molt important. Però, mentrestant, de tants religiosos pederastes… ¿Què en farem?
