Santfruitosencs i bagencs desplaçats a Polònia en suport directe a refugiats ucraïnesos

Per: Redacció

En el què Montpeità hem decidit establir com a una secció fixe, la de l’entrevista, aquesta setmana volem traslladar-vos, més que una entrevista, una reflexió, unes vivències i, per què no, una lliçó de qui la protagonitza, i ho fem per partida doble. Hem parlat amb la Laura Roldan i amb en Bernat Bernabeu, ambdós portaveus respectius de dues expedicions a Polònia per recollir desplaçats ucraïnesos i abastir, en mesura del possible, de roba, medicaments, etc… a gent ancorada a zones frontereres, ara mateix, forçades a abandonar les seves llars i aclaparades per la por i la incertesa.
El grup de la Laura va sortir aquest passat dimecres cap a Polònia i el grup del Bernat en va retornar, també, aquest dimecres. Comencem parlant amb la Laura.

MONTPEITÀ.- Qui sou, què us ha motivat a fer aquesta acció i quina planificació i objectiu teniu?
LAURA.- Som cinc persones les que ens desplacem, en David Bordas, Llúcia Roca, Dani de la Luna, Isa Rubio i jo mateixa. Anem amb dues furgonetes de 9 places cadascuna.
La motivació que ens fa prendre aquesta decisió és la de la que segurament té tothom que ha pres iniciatives semblants: comprovar i indignar-se profundament en veure la injustícia i la barbaritat que suposa aquesta agressió. Va ser en David qui va proposar que potser podríem fer alguna cosa, i ens hi vàrem posar.
Des d’un primer moment tots vàrem tenir clar que podríem aportar una ajuda efectiva, però també érem i som molt conscients de què això no és una acció que es pugui realitzar, diguéssim, d’una forma improvisada i desorganitzada, per tant ens vàrem posar en contacte amb fundacions d’acollida per tal de saber, en el moment d’iniciar el viatge a qui recolliríem, en el nostre cas dues famílies, i on anirien, en aquest sentit està tot perfectament organitzat i lligat, és a dir, no es tracta d’una aventura de anem i veiem què passa. És important ressaltar aquest aspecte.
Una altra cosa pel que fa a objectius és portar material (roba, medicaments, queviures, etc…) als refugiats que estan a la zona de Polònia fronterera amb Ucraïna. Aquest aspecte també està planejada i en contacte amb cooperants que un cop allà indiquen on descarregar tot el material per gestionar el repartiment organitzadament i assegurant que arriba a qui ha d’arribar.
En el moment de redactar aquestes línies, la Laura i els altres 4 acompanyants ja són direcció Polònia i si tot ha anat segons el previst, en el moment que llegiu aquestes paraules, es troben a la frontera polonesa amb Ucraïna.
En la segona part d’aquesta conversa /entrevista, hem parlat amb en Bernat Bernabeu, ell ja ha realitzat aquest viatge de solidaritat i suport als refugiats ucraïnesos, i amb ell, volem mostrar ja, l’experiència viscuda
MONTPEITÀ.- Com has viscut aquesta experiència? que ens en pots destacar?
BERNAT.- En primer lloc, i sobretot, saber que hem fet un acte de consciència, de responsabilitat i, molt important, AMB responsabilitat. Vull dir que les accions dutes a terme estan planificades i parlades amb el consolat d’Ucraïna i diferents organitzacions, sé que aquest aspecte també ha estat un tema essencial pels companys dels qui parlàveu abans, i hem estat en contacte entre nosaltres.
L’experiència podríem dir que ha estat emotiva i colpidora, hem portat gent a diferents llocs prèviament ja parlats i concretats amb familiars, organitzacions cooperants, etc… d’altra banda, hem pogut viure de primera mà la desesperació de moltíssima gent que ara mateix no veu una sortida a la seva situació, en alguns casos, com el de l’Haya, una de les persones que hem acollit, aquesta desesperació es traduïa en horror per una situació que ens va posar a tots els pèls de punta i de la qual els refugiats en són conscients: el tràfic de persones. Per això és tan important anar organitzat i acreditat per un estament o organització, doncs hi ha fills de puta que aprofiten aquesta situació per fer això… tràfic de persones amb finalitats que tots podem imaginar. Aquesta persona, inicialment tenia por, bàsicament d’això. És un exemple aclaridor de la misèria humana en alguns casos i que aquestes situacions de guerra provoquen.
Aquesta iniciativa, que sorgeix junt amb el meu pare mentre veiem astorats la situació, l’hem duta a terme sabent que alguna cosa podíem fer-hi i l’hem fet, també ens ha ensenyat la cruesa i la injustícia que sovint els humans som capaços de provocar-nos els uns als altres i, a l’altra banda, també hem vist cues de solidaritat per ajudar al veí, en arribar a Alemanya era increïble veure la quantitat de vehicles de tot Europa que anaven al nostre mateix destí amb el mateix objectiu, he de dir, també, que molt pocs d’ells eren espanyols… ho dic tal com ho vaig veure.
Hem portat ja, als refugiats que dúiem, al seu destí prèviament concertat.
Moltíssimes gràcies a tots dos, gràcies per la vostra determinació i coratge i des del setmanari només ens resta felicitar-vos i felicitar-nos tots de saber que a casa nostra comptem amb gent com vosaltres. Moltes, moltes gràcies.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin