El Racó de la Biblia (primera part)
Les actes del seu martiri, on apareixen els tres sants, són el primer testimoni històric que evidencia la implantació del cristianisme a Tarragona. Van patir martiri a l’amfiteatre de la ciutat romana Tàrraco, el dia 21 de gener de l’any 259, sota l’imperi de Valerià i Gal·liè i per ordre dels cònsols Emilià i Basso.
En l’elaboració del següent article, s’ha consultat en els llibres dels Cossos Sants que es guarden a la Seu de Manresa, uns pergamins escrits en llengua llemosina que en el seu moment varen ser traduïts al castellà, i documentació cedida per el Col·lectiu de Recerca Històrica de Sant Fruitós, i que ens ha permès saber més coses sobre el Patró del nostre poble.
La detenció del Bisbe havia sorgit d’un decret que ordenava l’arrest dels principals càrrecs de l’església cristiana. La passió explica com, després de ser retinguts, Emilià va reclamar a Fructuós l’adoració dels déus romans però l’ancià el bisbe s’hi va negar. Era la octava persecució conta els cristians.
L’historia explica que fou educat al si d’una família cristiana i dotat per les lletres. També, que sempre va voler fer-se digne del nom que li havien posat en les aigües baptismals, Fruitós, que significa “que dóna fruit”. I sabut és que pel fruit es coneix a l’arbre (Mateu 12:33) El text ens diu que era un home enèrgic, que posseïa rellevants dots d’ingeni, saviesa i prudència, i que fou ordenat sacerdot i més tard Bisbe.
En aquells temps els càrrecs de l’Església eren quasi inseparables del martiri. Els tarragonins el van veure com a un innocent condemnat a mort, però carregat de dignitat, que feia per Déu el sacrifici de la seva vida, així, igual com Jesús i com els apòstols: predicava amb la paraula i els donava l’exemple acceptant la mort per no doblegar-se al poder de Roma.
