Retorn del Quebec i Premi Rotary

Ara fa menys de dues setmanes que han retornat les nostres alumnes de primer de batxillerat que han fet una estada trimestral al Québec (Canadà francòfon), la Berta Garcia i l’Alba Mora, en el marc dels intercanvis Québec – Catalunya patrocinats pel Departament d’Ensenyament i per l’agència canadenca Éducation Internationale.

A partir de les seves experiències, us expliquem com ha estat la seva vida quotidiana en aquell racó de món. Totes dues han anat a classe al centre Polyvalente La Samare, al poble de Plessisville, amb una població d’uns 2.700 habitants a uns 50 km al sud de la ciutat del Quebec, tot i que la Berta vivia en un altre poble proper anomenat Inverness (com la ciutat escocesa) de només 900 habitants. El Polyvalante la Samare és un centre públic que protagonitza molts intercanvis d’alumnes amb altres països i altres zones del Canadà. Té més de 800 alumnes entre primària i secundària.

Entre les coses que més han cridat l’atenció a l’Alba i a la Berta hi ha l’existència d’una classe expressa per nens discapacitats que feien diferents feines al centre i que hi estaven plenament integrats, en el sentit del nou decret d’inclusió que anem integrant a l’educació catalana. El centre disposa de molts espais, com el “salon de l’étudiant” (un espai per al lleure de l’alumnat que té estones lliures), gimnasos, teatre, sala de música… Tots aquests espais resten oberts al migdia, a disposició dels alumnes que els vulguin utilitzar.

L’alumnat s’organitza en “clubs” segons les seves aficions i organitzen activitats extraescolars. Les instal·lacions són molt bones: tenen un pista de gel compartida amb el poble (el hockey sobre gel és l’esport “nacional” d’aquesta zona d’Amèrica), el teatre de l’institut és més gran que el de Sant Fruitós i es comparteix amb les altres escoles dels pobles veïns. Els gimnasos també fan activitats obertes a la resta del poble.

Un altre fet que els ha sobtat és l’horari. Entren a les 8:45 i tornen a casa a les 3:55, és a dir, dinen allà, o bé amb el tupper portat de casa o bé amb menjar que es pot comprar a la mateixa cantina. L’horari no està organitzat per setmanes, sinó en cicles de nou dies, i la majoria de classes són d’hora i quart. De seguida els van fer un horari especial per a elles, amb moltes matèries optatives, com dansa, cuina o teatre. Creuen que a les classes hi ha més motivació, que els alumnes estan més centrats. Tenen molt pocs deures per a casa i els exàmens estan concentrats en una sola setmana.

Pel que fa a la vida quotidiana, han viscut intensament el clima molt fred, amb neu constant. La cultura i els costums són força diferents als nostres: el sopar és a 2/4 de 6 els nens i nenes se’n van a dormir a les 8 i dormen unes 10 hores. El menjar en general no és tan elaborat com el nostre, els supermercats són molt grans i les famílies compren en quantitats més grans. Mengen més aliments fregits i menys de frescos, amb molts congelats i l’omnipresent patata, que es consumeix pràcticament a diari.

Finalment, també els ha cridat l’atenció la diferència de l’accent entre el francès de França i el del Québec. Al final s’hi han acostumat, i han acabat aprenent les expressions pròpies del dialecte quebequès. D’altra banda, molts estudiants treballen a partir dels 16 anys, tant a les tardes com als caps de setmana.

Com a segona notícia volem destacar que el passat 3 d’abril el nostre alumne de segon de batxillerat Roc Grandia i Mazcuñán ha estat guardonat amb el XXVIII ‘Premi Protagonistes del Demà: Doctor Carles Garriga’ del Rotary Club de Manresa-Bages. S’ha imposat als altres 60 joves de diferents centres de la comarca que van participar en una jornada d’activitats organitzades en una masia propera a Súria. El Rotary Club premia la persona amb més habilitats socials, coneixements, participativa i solidària.

A la foto, Les alumnes Berta Garcia i Alba Mora al centre La Samare de Plessisvile (Canadà) amb les seves amigues.

Institut Gerbert d’Aurillac

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin