0 Shares 571 Views

Rèquiem per un miner

1 de desembre de 2020
571 Views
Per: Lluís Espinal / Traducció: Miquel P. Cortina.-

Fins acabar l’Any Espinal, i si la direcció del Montpeità m’ho permet, publicaré en
aquest mitjà alguns escrits d’opinió del nostre recordat santfruitosenc signats per
ell mateix. A molts d’altres ja hi hem tingut accés gràcies als articles del llibre
¡Lucho vive! del P. Alfonso Pedrajas Moreno que cada setmana, degudament
traduïts al català, hem pogut llegir en aquest setmanari. Però els escrits que he
triat ara, 4 en total, resumeixen en gran mesura la lucidesa del seu pensament i el
seu compromís amb el poble al qual servia. Heus ací el primer:

RÈQUIEM PER UN MINER

El Gregorio Roque Choque, miner d’Huanuni, ha mort en un accident laboral.
No sabem res d’ell. Tan sols que treballava a la mina i que ha deixat la vida en el
seu lloc de treball. Precisament per això és el representant autèntic del poble
anònim, que viu i mor, aportant més del que rep.
La seva mort no ha estat notícia; no ha aparegut a la portada dels diaris. Ha mort
humilment, tal com va viure, aquest fill del poble. No li dedicaran cap carrer, ni
rebrà cap condecoració. Tanmateix, ell ha mort per la pàtria, i pel bé del nostre
poble. Gràcies al seu esforç i al seu escàs salari se sosté l’economia del país.
Ell no ha rebut suborns; ha treballat els anys sencers, sense “recessos” de
circumstàncies. Gràcies a la seva feina, d’altres ens hem permès el luxe de
malbaratar el temps i disbauxar els diners de l’erari públic. Ell ha estat un humil
contribuent; la pàtria li ha donat poc; només li ha demanat. I el Gregorio Roque
Choque ho ha donat tot: el seu treball, la seva pobresa, i, finalment, la vida.
La nostra manera d’actuar és incomprensible. Si el Gregorio hagués estat un gran
lladre, un assassí, un vividor, un polític oportunista, un malversador, segurament
tindria més corones de flors sobre el seu taüt, i fins i tot una fotografia en els
mitjans d’informació. Però el nostre humil miner tan sols ha donat i ha aportat; i
per això l’ignorem i l’oblidem.
I per això n’hi ha tants com el Gregorio. La majoria dels fills de la Pàtria són així
d’humils. Malgrat que no en parlem gaire, no caldria oblidar-los.
Els cops d’Estat, les revolucions i les noves lleis caldria fer-les preferentment per
ells, a favor d’ells, i no pas en benefici d’altres que ja tenen excessius mitjans per a
valdre’s per si mateixos.
No creiem que la nostra societat hagi estat justa envers aquest obrer. Acostumem
a recordar-nos d’ell tan sols per arrestar-lo o bé massacrar-lo, declarant-lo
subversiu si lluita pels seus drets.
Davant la mort del Gregorio Roque Choque, tots hauríem de sentir-nos culpables en
veure que molts posen en perill la vida per guanyar-se el pa, mentre uns altres
arrisquem tan poc. Els canvis socials que sempre anuncien haurien d’esdevenir una
realitat per evitar que hagin de continuar morint miners perquè d’altres puguin
comprar-se un cotxe.
La nostra societat no ha estat justa amb el Gregorio Roque Choque. Que Déu li faci
justícia! I nosaltres, si és que encara creiem en Déu, treballem perquè li facin
justícia a aquest humil fill de Déu, ja aquí, sobre la terra.
Lluís Espinal i Camps

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

El Racó del lector. Transformador
249 views
249 views

El Racó del lector. Transformador

Redacció - 28 de març de 2024
27è Torneig de Pasqua Paidos
62 views
62 views

27è Torneig de Pasqua Paidos

Escola Paidos - 28 de març de 2024
Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023
84 views
84 views

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023

Redacció - 28 de març de 2024
Editorial 1682
799 views
799 views

Editorial 1682

Redacció - 28 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com