Racó de poesia. Gabriel Ferrater

GABRIEL FERRATER

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
«Me l’estimo molt.
Aquelles veus d’obrers ― Què són?»
Paletes:
manca una casa a la mançana.
«Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,

i avui que callen em fa estrany».
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l’estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna

Comiat definitiu de dos amants en una cambra, possiblement clandestina, que durant un temps, tot l’estiu, ha estat testimoni de l’encontre de la parella. La relació contingut – forma és perfecte. Comprovem-ho:

La persiana, amb els trenta-set horitzons paral·lels no del tot tancada, ajuda a la intimitat i al mateix temps, no estan aïllats del món; “se`ns va morint la llum”, estem a la tarda, a la tardor i, l’amor que abans era dolç com la mel, ara agafa un color grogós on només queda l’aroma amb una barreja de sentits, visual i olfacte, perfecte. Qui no recorda les pomes que les nostres àvies posaven als armaris per mantenir una bona olor a la roba en el canvi de temporada!

“Oblida les filles altes, verdes, de l’estiu”, que ara s’han convertit en roges i ofeguen els meus últims besos. La conversa a l’entorn dels paletes dona una visió realista a la història.

El poema acaba amb un vers esplèndid: “tens la pell mig del sol (vida, estiu, passat…), mig de la lluna” (final, nit, hivern…) i, a més, fa referència al primer vers (també la persiana del principi deixa passar la llum, mig del sol, mig de la lluna), donant al poema una molt escaient forma circular: (comença i acaba igual)

Enguany commemorem un doble esdeveniment a l’entorn de Gabriel Ferrater: cinquanta anys de la seva mort i cent del naixement.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin