0 Shares 444 Views

Racó de poesia

23 de setembre de 2022
444 Views

MERITXELL NUS TORNADA

Seràs el viatger d’un tren cansat
que torna a casa esmicolant sentències
d’algun país de fred de centre Europa.
Sí, et vesteixen els indrets llunyans.
L’idioma incomprensible d’unes veus
et fa records eslaus al fons dels anys
i mires de tornar-te com vas ser
abans de posar els peus als aeroports,
per tal de saber dir els noms de sempre
per tal de no oblidar com estimaves.
T’espero amb dignitat. Hi tinc un art
après a cops de porta i de telèfon,
vitaminat d’alguna lletra escassa
que acompanyava el goig de les postals.
He despullat les guies més turístiques
i a penes si et trobava en un cafè
llegint l’Zweig o Kafka o potser Freud.
Ara, els rètols de l’andana criden
la ironia estrafeta d’un retard
mentre les venes dicten el trajecte:
la sang a punt per fer bullir la vida
que ja coneix què és tindre’t a la vora,
que sap que véns pel ferro de les vies.

Meritxell Nus
De Entre el clavel y la espada, 1941

Tornada a casa d’un ésser estimat després d’una
absència relativament llarga.
Si llegíssim aquest poema una bona colla d’anys
enrere, seria fàcil de comentar. Ell, marit, amant,
amic… ha marxat de viatge pel centre d’Europa i ara,
després d’un cert temps, torna a casa, desitjant que
ella, esposa, amiga, amant… l’esperi amb la humilitat
habitual. Però, ara afortunadament, ben entrat el
segle XXI, la temàtica del text i els protagonistes
poden ser uns altres. L’autora no ens dona cap pista.
Nosaltres no som ningú per interpretar el seu contingut
i el que no podem fer és inventar una història. Ens
limitarem a indicar unes quantes reflexions:
– No és el tren el que està cansat, és el viatger que
torna.
– Viatjar és bonic, però potser tornar és millor (“no
oblidar com estimaves”)
– Del fred de centre Europa, al caliu de la llar familiar.
– La persona que espera sempre ha tingut contacte
amb el viatger des de la distància (postals, telèfon,
cartes, guies turístiques, llibres, escriptors,….)
– Alegria mútua del retorn (“fer bullir la vida. La il·lusió
del retrobament”)
No es diu on passa l’acció i on arribarà ell / ella, però
hi ha una pista molt marcada: tot és molt a prop de
nosaltres i d’on estem: el tren porta retard (“ironia
estrafeta d’un retard a l’andana…). Renfe és Renfe.
Meritxell Nus, escriptora del Pallars, és professora
de llengua i literatura catalana i ha publicat diferents
llibres de poesia i narracions.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Per fi !!!, una bona regada
71 views
71 views

Per fi !!!, una bona regada

Jaume Grandia - 18 de març de 2024
Exposició de l’escola Monsenyor Gibert a la Biblioteca
79 views
79 views

Exposició de l’escola Monsenyor Gibert a la Biblioteca

Escola Monsenyor Gibert - 17 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com