Per: Imma Nadal –
“Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?“ (fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència?). Varen ser les primeres paraules del discurs de Ciceró —que era en aquell moment cònsol—, amb les quals es va adreçar al conspirador Catilina a fi de desemmascarar-lo davant el senat a l’any 63 aC.
Catilina volia fer-se amb el poder absolut gràcies a una conspiració per sota ma d’una part del senat i que va ser descoberta a temps. Els conjurats van fugir de Roma i van ser derrotats a l’any següent en la batalla de Pistoya.
Ha plogut molt des de llavors però l’afany de poder en l’ésser humà segueix intacte al llarg de la història. Quan un governant és massa popular, treballa bé, i treballa molt, crea l’enveja dels seus adversaris i, busquen totes les armes per fer-lo fora, els fa nosa, els molesta, i decideixen tirar-lo a la “paperera”. Pensen que així s’oblidaran d’ell i podran seguir amb la governança acomodada d’abans, però s’equivoquen.
L’enveja és una de les “facultats” amb les quals tots naixem i que ens toca auto administrar. No és pas mala cosa si, aquesta, ens du a intentar superar-nos, Però, l’enveja només per l’afany de poder és una de les mes velles companyes amb les quals ens trobem tots, en algun moment de la nostra vida. I d’exemples, a dojo. Un d’ells, l’escàndol en el nostre Ajuntament! Que a hores d’ara, el tripartir entrant encara no han sigut capaç de donar una explicació convincent que justifiqui la de fer fora a un alcalde.
Si. S’ha fet fora un alcalde que la majoria del poble volia. Això s’ha demostrat amb les més de 2000 signatures de suport —que l’oposició ha menystingut—i que ha rebut Joan Carles Batanes, contra una legal però deslegitimada moció de censura.
El freqüent ús d’aquesta frase (quousque tandem, ‘però fins quan’) s’utilitza com a protesta o denúncia d’un abús, i em serveix per acabar dient que, Catilina va ser derrotat a l’any següent. Sant Fruitós de Bages potser que no li caldrà ni 3 anys d’espera doncs, serà complicat una entesa entre tres grups, (ERC, JxSF i PSC) filosòficament antagònics, i que només convergeixen en una cosa: l’enveja vers Batanes. Al final, però, serà el poble qui haurà de parlar.