0 Shares 753 Views

Promeses SantFruitosenques: Arnau Caparrós (voleibol)

1 febrer, 2019
753 Views

M. 1446

Jugaves a bàsquet fins fa uns anys i actualment ets jugador del F.C. Barcelona de voleibol, com estàs vivint aquests canvis tant importants?
Estic aprenent. Aquesta és la meva quarta temporada en el vòlei. Han estat molts canvis en molt poc temps, tot molt ràpid. Jo no sabia res de vòlei i vaig entrar en el programa GET Blume de la Federació Catalana de la ma de l’Alberto Toribio, on m’hi vaig estar només un any però on vaig aprendre moltíssim. L’any següent em van oferir anar al programa de la selecció espanyola permanent a Palència, i ara ja finalitzada l’etapa de formació allà he fitxat pel Barça a la Superliga. Però continuo aprenent cada dia.
Perquè vas decidir canviar el bàsquet pel voleibol?
Era el meu primer any de júnior i sentia que m’havia estancat com a jugador de bàsquet. I em van oferir provar el vòlei, van veure que tenia qualitats i que se’m podia donar be, perquè sóc alt, ràpid i esquerrà, i a mi em va venir de gust veure si me’n sortia, crec que una mica per provar quelcom nou, un repte. Sóc una persona que li agrada l’esport en general, gràcies sobretot a la meva formació esportiva a Paidos amb el Jaume Ambrós.
Quina va ser la teva experiència a la Blume?
Molt bona. Vaig aprendre moltíssim. Es viu en un ambient molt maco de companyerisme per què són tot d’esportistes de diferents categories i esports: natació sincronitzada, bàsquet femení, esgrima, vela, golf, volei, etc. Per a mi, aquella primera etapa va ser una gran experiència, vaig fer molts amics de tots els esports.
Ara torno a estar a Blume. És diferent del meu primer any per què el meu equip és el Barça, i la vida que faig ja no és tan tancada per què entreno a Cornellà. Ara el que faig aquí es acabar els estudis i complemento la meva formació en el vòlei i alhora em fan un seguiment de com evoluciono des de la federació, a qui estic molt agraït.
Has estat vivint a Palència durant dos anys, com era el teu dia a dia?
Si. Va ser un canvi molt gran. Tot i el pas per Blume, el nivell d’exigència al programa de la selecció és brutal, i jo només portava un any jugant. Va ser molt dur, però alhora molt enriquidor. Allà entrenàvem matí i tarda i al vespre anava a l’institut en un batxillerat nocturn, però la prioritat era entrenar i entrar en les convocatòries de la selecció sub-19, per què tot, i estar allà en el programa de la permanent, el seleccionador en el moment de fer la llista pot agafar jugadors de fora del programa si ho creu oportú. Els caps de setmana per tenir rodatge de joc jugàvem a la súperliga 2, el que implicava, a més, viatjar molt. És un ambient molt de treball, molt seriós i molt estricte. Però he après molt. Ah! I a Palència fa més fred que a Manresa, si cap, però el clima de castellà és molt sec.
Al gener del 2017 vas disputar la teva primer gran competició internacional, com et vas sentir?
Sí. Vam anar a Grècia amb la selecció espanyola sub 19 a la segona ronda del Campionat d’Europa que es feia el mateix any a Hongria i Eslovàquia. Va ser una sensació extraordinària entrar per primer cop en una llista de seleccionats en aquest nivell. I jugar contra Rússia, la número 2 d’Europa de la categoria, i estar a punt de guanyar, va ser una sensació difícil d’explicar però immillorable. Al dia següent vam perdre contra l’amfitrió, amb la qual cosa les possibilitats de classificació per l’Europeu eren nul·les però l’experiència viscuda va ser increïble. Em vaig sentir molt feliç per veure que el treball donava els seus fruits, però també es passen molts nervis, no són partits normals, t’hi jugues molt.
Vas tenir una gran decepció de quedar-vos a les portes de la classificació del europeu?
Sí, la veritat. Fas un esforç de preparació molt gran, i si al final no passes doncs sembla que no ha servit per a res, et desinfles. Però em passa sempre em major o menor mesura, quan perdo qualsevol partit també estic decebut, no m’agrada perdre. El que passa és que en aquest cas la recompensa és més gran. Si tens mala sort, i t’has d’enfrontar contra grans rivals a la lligueta, és difícil passar de ronda. Fa ràbia
Com es presenta la temporada?
He tingut un mal inici perquè he estat lesionat força dies. Vaig començar be, però em vaig lesionar a l’esquena i m’ha costat de recuperar-me. Ara tot just torno a entrenar. Espero que aquesta segona volta, que va començar diumenge passat contra el Palma a casa, sigui bona. Espero poder aportar molt al equip. Els meus companys són tots molt veterans del volei, i jo sóc en canvi molt jove, m’he de guanyar un lloc a l’equip. Però segur, que serà una etapa de aprendre d’aquest esport
Que en penses de l’esport de Sant Fruitós?
Penso que des de l’ajuntament s’està apostant molt per l’esport i això és molt bo. Vaig assistir als premis anuals de l’esport i va ser fantàstic veure que tenim tants esportistes al poble de tants diversos esports i molts a l’elit. Se’n fa molta difusió i es dóna molt suport a totes les iniciatives esportives. A part hi ha l’escola Paidos que és un referent com a escola en el treball des de la base per l’esport i els valors.
Creus que el voleibol esta infravalorat?
Doncs sí. És una llàstima però sí. Es molt curiós, perquè té moltíssim practicants (més de 10.000 llicències a Catalunya aquest any), hi ha moltíssims equips, però a alt nivell aquí no té suport. De fet al Barça, el volei es un esport amateur, i per tant tenen assignats molt pocs recursos. Aixo fa que la lliga estigui molt igualada. Fa molta enveja quan veig partits per Internet a Italià, Polònia o a Bèlgica, per exemple, on s’hi destinen molts recursos, amb els pavellons a vessar, i on el volei està al mateix nivell que el bàsquet, per exemple, i es juga un volei espectacular.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com