Premis Montpetit’ 22 6é – Una amistat de bròquil

Redacció 19 d'agost de 2022

640 Views

Autor: Sergi Rousa Sosa – 6é EP

M’agrada molt el bròquil. Sempre porto bròquil per esmorzar, encara que sempre esmorzo d’amagat perquè els companys de classe no vegin que m’agrada i no em puguin fer la guitza. No veig quin problema pot tenir menjar bròquil, però intueixo que els altres ho veuen estrany i porto fent això des de P3 (ara ja faig 5è). Avui m’he llevat i he fet el de sempre: vestir-me, preparar l’esmorzar i anar a l’escola. Quan he arribat he notat un ambient tancat perquè tots em miraven amb cara de fàstic.

Tocava mates. La profe m’ha fet sortir a la pissarra i, quan he passat per anar a escriure, un grup d’amics m’ha començat a clavar plantofades, travetes i comentaris no gaire agradables.

Ha arribat l’hora d’esmorzar i he anat a un raconet del pati per menjar-me el bròquil amb beixamel. Llavors un grup de fatxendes m’ha començat a perseguir per fer-me la guitza. El Pol, el cap del grup, aquest sí que em tira coces fortes. Es nota molt que és el líder. Porta gorra de raper, una cadena de color d’or i unes sabates per poder fardar. No és gens amable amb ningú i fins i tot tracta malament els de la seva tribu, com si fossin esclaus seus. Provo de dir-li si vol tastar el bròquil d’avui, segur que li canviaria una mica l’opinió. Hi canten els àngels! Però s’enfada més i ara també em clava cops de puny. No tinc ningú que em pugui defensar. Què puc fer? Començo a patir molt. Com puc escapar? He intentat córrer direcció a ells i passar. No ha funcionat, m’han agafat de la samarreta i m’han empentat, m’he quedat a terra com una tortuga procurant defensar-se sense closca. I, encara més greu, m’han tirat el bròquil a terra. Que no saben les hores que es tarden a bullir-lo perquè quedi al punt just?

D’entre el grup, hi havia un noi que no m’ha picat. Noto com si fos el dèbil, el típic que no té més remei que anar amb els fatxendes de la classe perquè no pot anar amb ningú més. Penso que no està fent el que ha de fer, almenys podria dir als altres que parin. Però ni li faran cas, es igual que jo, com si no fos res, una miserable persona pels altres. Potser si en lloc de bròquil portés unes carxofes, això no m’hauria passat. Però és que no m’agraden tant.

Quan he arribat a casa la mama m’ha preguntat per què estava tan aixafat. M’he hagut d’inventar que he caigut a terra perquè tinc por que vagi a parlar amb la profe i castiguin a tot el grup. El Pol no m’ho perdonaria i encara em picarien més fort. Però ja porto dies així i la mare no es creu això de les caigudes. No puc més. L’hi he de dir. I li dic. Li explico tot. La mare em diu que parlarà amb la mestra i queden el divendres a les 16.45.

Quan torna de la reunió, la mare té un somriure una mica diabòlic a la cara. En canvi jo estic cagat de por. Llavors m’explica que amb la Sònia, la meva tutora, han decidit cuinar bròquil per tothom. Bròquil bullit amb all i oli, bròquil gratinat al forn amb formatge, samfaina de bròquil i pastís de bròquil amb nous. Penso que serà el final de la meva existència. Però resulta que el Pol canvia d’opinió. Crec que el càstig de menjar bròquil l’ha fet reflexionar una mica. He parlat amb ell, m’ha dit que reconeix que el que ha fet està malament, que és igual que els gustos de la gent siguin diferents, tots ens hem de respectar. En aquell moment pels ulls em baixaven cascades d’alegria. I, encara més fort, m’ha demanat si podem ser amics i li he dit que sí. El meu primer amic! Des d’avui, la vida m’ha canviat radicalment.

Quin bròquil dec portar per esmorzar?

Guanyador categoria 6è EP

Autor: Sergi Roura Sosa