0 Shares 343 Views

Poema de Joan Margarit.

30 de setembre de 2020
343 Views

Autor: Joan Margarit – Comentaris: Francesc Canellas –

El temps entre dos trens. S’hi ha acostat
buscant aquella guerra de la infància.
És patètic provar de conversar,
als cinquanta, amb el pare de vint anys.
Vora el vell riu fangós de la batalla,
gronxa herbotes el vent davant la làpida.
És una jove eternitat passant
com les aigües de l’Ebre, lluny de casa.
La tarda va tornant-se una campana
amb ocells foscos per camins de canyes.
Li va deixar un passat petit i gris,
acabat per la bala d’algun màuser.
De sobte, descobreix que està plorant
com un pare a la tomba del seu fill.
              Joan Margarit

Retrobament.

Un home gran descobreix la tomba del seu pare mort fa molt de temps. La referència és a 1938. Batalla de l’Ebre. El nostre protagonista acabava de néixer. D’una forma gairebé casual (temps entre dos trens) visita el lloc on està enterrat. En un entorn entre dolorós i oblidat (riu fangós, herbotes, ocells foscos, camins de canyes…) se li fa difícil “provar de conversar” amb el pare cinquanta anys més tard. La campana de la tarda augmenta l’angoixa. Són temps de reflexió.
S’han canviat els papers; el fill plora davant la tomba d’un noi de vint anys. La Pietat està al final.
Joan Margarit és possiblement la veu lírica més important de la poesia catalana actual.

 

 

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com