Per: Teres Riquelme
Plou i fa sol,
les bruixes s’escabellen
i no porten dol.
Plou. Cau l’aigua
esbiaixadament
i fa bombolles en el torrent.
Plou –i diu el nen:
Les flors petitones,
semblen papallones.
Plou. És la tardor,
cauen les fulles
que han canviat de color.
Plou, és aigua dolça.
Som pols d’estrelles?
Quina meravella!
Plou, sentim el clapoteig.
En el boscam
sortiran bolets.
Plou pluja de fang.
S’embruten els cotxes
del darrera i del davant.
Plou en el desert.
Les mil meravelles
naixeran després.
Plou, la pluja és or.
Les nimfes canten
a dins del bosc.
