0 Shares 31 Views

Passió

11 de maig de 2022
31 Views

No és que se m’hagi encomanat el flaire de la ja passada SETMANA SANTA (els patiments del noi clavat a la creu, la seva mort i la seva resurrecció) em refereixo a com visc la vida, el dia a dia… el visc lluny de la monotonia… amb una emoció intensa… aquesta és la meva passió… fer de cada dia un nou dia, un dia diferent de l’anterior… com diuen, el vull viure com si fos l’últim. De fet, veure patir la mare i acompanyar-la a l’hora del seu comiat m’ha canviat… penso que no em mereixo estar enfadat ni dolgut ni esporuguit i que he d’agrair el fet de sentir-me molt estimat, de tenir bona salut, de pertànyer a un col·lectiu amb el quin comparteixo ideals, de tenir amics… de poder jugar a futbol al carrer amb els tres germans (dues germanes i el petit) que viuen en una casa veïna… de respirar i de ser-ne conscient.
El recorregut que faig cada matí, el mateix de fa un parell d’anys, amb cotxe per MANRESA em fa veure els mateixos busos, els mateixos cotxes, les mateixes persones… però cada dia la seva roba, el seu posat, la seva actitud no solen canviar gaire… fins i tot els de les cigarretes (que ja fan cues als bars), cada dia a la mateixa hora, les tenen que cremen en la mateixa proporció… hi ha qui, com que no mira el temps que fa, surt al carrer amb la intenció d’agafar seriosos constipats, però és clar a la primavera ja podem dur roba més lleugera encara que refresqui per aquests canvis meteorològics que estem patint més que no pas gaudint.
Els dilluns, dimecres i divendres la joventut que està jubilada es preparen davant del CAP a les 8 del matí, tot fent exercicis d’escalfament, per fer rutes més o menys llargues tot caminant cap als pobles veïns.
Cada dia, també, veig els qui passegen els seus gossos i massa sovint deixen un rastre al seu pas, hi ha, però qui en té cura (del sòlid i del líquid).
Cada dia veig les cues (faci fred, plogui, nevi o faci calor), al carrer, davant de CORREUS abans no obrin… en aquest cas no són sempre els mateixos.
Les seves monotonies no les comparteixo… al cotxe sí que acostumo a escoltar un CD de la MARATÓ o bé escolto la ràdio (CATALUNYA MÚSICA) i gaudeixo d’allò més de tota la varietat de la mal anomenada MÚSICA CLÀSSICA i estic redescobrint tota la música que l’insigne ORIOL MARTORELL i CODINA (director de la CORAL SANT JORDI, PEDAGOG i CATEDRÀTIC EN HISTÒRIA) em va fer conèixer a la seva classe d’HISTÒRIA de la MÚSICA a la Facultat de Geografia i Història de BARCELONA.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com