Saber-ho fer—això de passar pàgina— és una bona pensada. Sobretot perquè t’adones que, amb el pas del temps, a la teva vida es van repetint les mateixes o similars seqüències i es crea un cert estancament interior. Llavors penses que potser ha arribat el moment de cercar una nova situació més assossegada, que t’ajudi a estimar la saviesa que has acumulat al llarg dels anys i estimuli el cultiu de nous coneixements. He descobert que la vellesa pot ser una etapa molt creativa i vital de la nostra existència. Instal·lat en el teu turó evoques les passions i les ànsies que en altre temps eren el teu motor per aconseguir el camí que t’havies proposat, i revius els sentiments que et van forjar i que t’han acompanyat i guiat per la senda per on ha transitat la teva vida.
Passar pàgina et permet observar amb atenció les actuacions de la gent —de totes les edats— i no pots evitar qüestionar el seu comportament, les seves decisions o la seva manera de fer les coses. Sols pensar que ja ets gran —d’una altra època, que comences a ser invisible als ulls que t’envolten… i decideixes que és millor lliscar amb silenci i discreció pel costat de certes circumstàncies. Tens una mirada escèptica per bé que, en contraposició, admires la creativitat i la projecció futura d’aquest món modern i imprevisible.
Tinc molt clar que a la meva edat ja no cal preocupar-se tant per l’estètica del teu físic. Has de fer goig, però no s’ha de filar tan prim: vas com vols i a tu t’agrada, i a qui no li agradi que s’hi posi fulles. Amb els anys aprens a ser tu mateix, ja que l’expertesa i el bagatge del que has viscut fan que tinguis una mirada més reveladora i profunda de les coses. Ja no m’amoïno gairebé per res i, tot i les xacres i alguns mals que es van acumulant amb el temps, penso que, ves per on, la vellesa també pot ser excitant i esplèndida.
Vull entendre, i entenc, que la joventut ha d’emprendre el seu propi camí, però no em puc estar de pensar que no els aniria gens malament conèixer millor el passat d’on provenen; potser els seria profitós per al seu futur.
A mesura que passen els anys sé que em faig vell; ho dic sense recança ni temences. El temps s’escapoleix, sense remei, i no podem fer res per aturar-lo. Només espero viure els anys que em queden gaudint de l’estimació i del tracte cordial de les persones amb qui m’agrada conviure cada dia, sense el temor que un bufarut ho desgavelli i ho foti tot enlaire.
Un arròs de perdiu, amb múrgoles
Feia dies que amb l’amic Isidre Gironès parlàvem de fer aquest plat. Quan al mercat de la Boqueria hi hagi múrgoles el faré -li vaig dir. Dimarts es va presentar amb dues perdius salvatges caçades a primers d’any i un quilo de múrgoles. Avui dijous, l’he fet; Ha quedat un arròs boníssim.
Per a sis persones: dues perdius, 200 grams de costella de porc tallada a trossos petits, tres quarts de quilo de múrgoles, una ceba, un pebrot verd petit, tres grans d’all, un cullerot petit de salsa de tomàquet, un buquet d’herbes aromàtiques fet amb una fulla de llorer, un brot de timó i un de romaní; got de vi negre, una copeta de vi ranci, sal, pebre negre i un parell de litres de brou.
Trossegeu les perdius i un pic netes les feu assaonar amb oli d’oliva en una cassola arrossera junt amb la costella. Retireu els trossos de perdiu i feu el sofregit amb les verdures, el buquet i el tomàquet. Quan ho tingueu al punt hi poseu el vi negre i el ranci. Hi torneu a posar les perdius i ho cobriu amb aigua o brou i ho feu coure lentament una horeta a foc suau, o fins que les perdius estiguin cuites. Mentrestant netegeu els bolets i els salteu en una paella amb un raig d’oli. Els escorreu i guardeu el suc que deixen anar, per afegir-lo al sofregit.
Rossegeu mig quilo d’arròs o més, en el sofregit, doneu-li uns tombs i hi poseu tres vegades més de brou (sobretot que estigui bullint). Hi poseu les múrgoles; ho feu coure quinze minuts a foc suau. Ha de quedar sucós. Tapeu la cassola i el deixeu reposar deu minuts, temps que necessita per quedar sec i ben destriat. Aquest plat el podeu fer amb tota mena de caça o au, tórtora, colomí, tords…
