Parlem amb Montse Prat, recent campiona d’Europa de salt amb perxa en la categoria de 55 a 59 anys
Per: Redacció
La Santfruitosenca Montserrat Prat i Grau (1966), ha aconseguit fa pocs dies, el campionat d’Europa en la modalitat de Salt amb perxa en la categoria de veterans de 55 a 59 anys, celebrat a Portugal. Una fita a l’abast de poca gent, aquesta, però, no és l’única assolida per la Montse… però comencem pel començament.
MONTPEITÀ.- Quan t’inicies en aquesta modalitat?
MONTSE PRAT.- Començo amb la perxa als 45 anys i gairebé per casualitat… Sempre he fet esport, em vaig iniciar de ben jove amb la gimnàstica esportiva, també he practicat volteig, això és practicar exercicis gimnàstics damunt d’un cavall!, però el tema del salt amb perxa sorgeix un dia que era al gimnàs fent exercicis quan allà hi havia un atleta saltador i en veure’m va intuir que em podria anar bé provar-ho, i així vaig fer-ho. Vaig començar a entrenar aquesta disciplina amb la Mireia Vila al Club Atlètic Manresa.
M.- Sembla clar, doncs, que no s’equivocava vistos els resultats…
MP.- ha, ha… doncs sembla que no, la veritat és que hi ha hagut resultats molt bons i dels que estic molt contenta, en aquests deu anys que porto practicant amb la perxa.
M.- Dèiem que aquest recent campionat d’Europa no és l’única fita important que has aconseguit, de fet n’hi ha una que podríem dir que és insuperable, no?
MP.- Doncs sí, a Màlaga, el 2018 vaig quedar Campiona del Món
M.- Quedar campiona del món sembla, efectivament, bastant insuperable, ha, ha… en quines altres competicions has participat.
MP.- A part d’aquest mundial el 2018 i l’europeu de Portugal el 2022 i altres competicions menors, he pres part als mundials de Budapest (2014) i Lyon (2015), on vaig fer sisena i setena respectivament, a l’europeu de Donosti (2013) i a l’europeu de Madrid (2018) on vaig quedar subcampiona.
M.- Certament és un currículum espectacular per algú que ha començat a practicar aquesta disciplina als 45 anys!… amb aquests resultats reps algun tipus de compensació, esponsorització, etc.?
MP.- Res de res, ni per resultats ni per res!, els viatges, logística per dur material (que en cas de les perxes és una odissea), tot, va a càrrec nostre, és purament amor a l’art!, bé, per participar et donen un mallot que t’ha de durar quatre anys, i en l’ocasió que vaig guanyar el mundial em van deixar quedar el xandall!, ha, ha, ha… i no me’l poso perquè, bé, diguéssim que no m’agrada gaire el disseny que proposa la federació!
M.- Tens prevista ara alguna cita important?
MP.- Hi ha a la cantonada el mundial a Finlàndia, però no crec que pugui anar-hi
M.- Una campiona del món i actual campiona d’Europa, no podrà participar en el proper mundial, així estan les coses en l’esport minoritari, veterà, femení…
MP.- No tindré opció a quedar-me un xandall, ha, ha, ha… faré altres coses, segur.
M.- Doncs estarem atents, moltes gràcies Montse i moltíssimes felicitats pels teus èxits.