Per: Josep Torradas.
Obro parèntesi…
Plaça de l’Església. Vuit del vespre del dia 18 de Juliol del 2020.
Tot a punt per celebrar el tradicional sopar amb els veïns del barri de la Sagrera. Enguany un sopar molt especial tot i seguint estrictament les normes que recomanen les autoritats.
A la plaça es trenca el silenci d’aquests mesos de confinament on el silenci regnava.
Ressonaven per tot el poble les campanes que anunciaven el pas de les hores, a alguns fins i tot, se’ls feia estrany sentir-les.
Taules, cadires, l’equip de música de l’HI-FI Jordi… tot preparat perquè soni de meravella. Els cantants fan els últims assajos al compàs de les notes del piano.
Avui, per fi, a la plaça es torna a sentir la xerrameca dels veïns, les melodies i les cançons, els xisclets i les rialles dels infants. En Nil ha trobat un escarabat, la Matilde ja li fot puntada de peu i ja el té de potes enlaire. ‘No el mateu!’ Crida la Cèlia.
A les escales del campanar, a la penombra, descobreixen unes misterioses cuques de llum, ells en queden sorpresos i els hi pregunten a les padrines que hi ha en una taula del fons de la plaça; per què fan llum?
La Salut de Cal Cortina, la Teresa de Cal Fité i l’Àuria de Cal Bach parlaven del virus… “Mira que n’hem passat de grosses i de tots colors, però com aquesta…” se les sentia dir. Però malgrat tot, elles també han sortit a gaudir de la festa.
La Lluna gemega i fa un badall, i la mare diu que és hora d’anar a dormir.
Tanco parèntesi…
“Que tinguem sort i que la vida ens doni un camí ben llarg”
