0 Shares 468 Views

Opinions de sobretaula – Juliol 2022

31 de juliol de 2022
468 Views

Ja sé que és molt fàcil criticar i queixar-nos moltes vegades sense coneixement de causa, però és que hi ha coses que són de calaix.

Segurament que tenen una explicació, però no sé per on començar a buscar per trobar-la, i si algú la sap, doncs que me la digui.

Aquests últims dies he hagut d’acompanyar una persona a l’Hospital de Sant Andreu de Manresa per a unes visites mèdiques. Suposo que els que hi heu anat també us hi heu trobat. On s’aparca quan s’hi ha d’anar? Doncs força lluny, i tenint en compte que algunes de les especialitats mèdiques que s’hi presten són neurologia i geriatria, vol dir que la majoria d’usuaris són gent gran, alguns també amb problemes de mobilitat i altres fins i tot amb diferents fases o tipus de demències, i que anant bé, aniran a més.

Això vol dir que el 99,9% d’aquestes persones han d’anar a visitar-se acompanyades i també en el 99,9% dels casos no ho poden fer a peu, i per descomptat tampoc en transport públic, més que res perquè allà prop no hi arriba el bus.

-S’hi ha d’anar amb taxi- em va dir algú. Aquesta que podria ser una solució puntual, estic veient que acabarà sent la solució habitual, però que no està ni molt menys a l’abast de molts dels usuaris del centre.

Tenint com tenim a Manresa altres centres de salut pública amb més accessibilitat que l’Hospital de Sant Andreu, no entenc com no es pot prestar el servei en algun altre indret on quedi solventat d’una manera fàcil el tema del transport i de l’aparcament per a tots aquests usuaris i els seus acompanyants.

Ja he dit que si algú té la resposta me la digui si us plau.

Mentre escric aquestes línies, he estat escoltant per la ràdio comentaris sobre la gesta de quan l’home va trepitjar per primera vegada la Lluna, en aquell llunyà 1969, i que aquests dies se n’ha commemorat el 53è aniversari. Va ser un punt d’inflexió que va marcar un abans i un després en l’exploració espacial i l’astronàutica. Allò d’ “un petit pas per a l’home, però un gran pas per a la humanitat.”

I també  estic veient a la televisió les fantàstiques imatges de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona d’ara fa 30 anys. Aquell 92 on tots érem joves, moderns, plens d’il·lusions i que ens pensàvem que tot anava i aniria bé per sempre més.

El temps, però, sovint fa estralls, i encara que la ciència i la tecnologia avancen, queden moltes mancances pel camí.

 

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com