Opinions de sobretaula: Bon Nadal!

Marina Puigdellívol 24 de desembre de 2022

484 Views

M’agrada Nadal. Corregeixo, no és que m’agradi, m’encanta! I m’agrada tot el què l’envolta. Absolutament tot. Els llums, els arbres plens a rebentar de boles i garlandes, els pessebres amb el caganer amagat en un racó, el tió que es passa els dies previs rebent totes les atencions per acabar cagant a garrotades, els Reis amb la pompositat de les carrosses i amb tot el seu seguici, el pare Nadal importat, fins i tot, us confesso que també m’agraden les pel·lícules nadalenques carrinclones i de baix pressupost en què tothom és fastigosament feliç i vesteix jerseis nadalencs encara més carrinclons.

I el súmmum de tot? El concert de Nadal de l’escola. Nens cantant i ballant guarnits amb adorns nadalencs, alguns més tímids, d’altres més atrevits, però tots feliços de veure la parentela a la grada. I nosaltres, els progenitors, amb els ulls com plats per no perdre ni un detall dels moviments dels nostres petits i amb la llagrimeta a punt de caure tant si remenen el cul o canten amb la veu trencada que volen un món millor. No crec que es pugui ser més bleda.

Però la culpa de tot plegat és del meu pare. Cada any el dia de Nadal, ja de petits petits, ens despertava amb la versió recitada i musicada del Poema de Nadal de Josep M. de Segarra. En la meva adolescència pensava certament que aquell casset era un càstig diví, i mentre jo rondinava ell somreia sorneguer, perquè cap adolescent consentit podia trencar-li aquell moment de felicitat completa. I amb la veu melòdica del rapsode de fons que sortia d’aquell casset atrotinat, s’asseia al costat del telèfon i trucava un per un els seus amics i parents per felicitar-los les Festes. Amb alguns la trucada era curta, quasi telegràfica, perquè ja es veien sovint, però amb d’altres s’hi estava força estona perquè era l’única ocasió en la que parlaven durant tot l’any. En un temps en què la distància suposava una dificultat real per mantenir el contacte, aquell dia es trencaven totes les distàncies i ell recuperava el fil amb totes les persones que realment li importaven.

Després ens asseiem tots junts a taula ben mudats, amb les estovalles bones i la vaixella de només les ocasions assenyalades i menjàvem escudella, pollastre rostit, neules i torrons. Res excepcional, però el sentit donat i les ganes és el què el convertia en un dia meravellós.

I és que Nadal va d’això, de fer especial allò que podria ser ordinari, de donar valor al què tens. Cadascú amb els seus costums, amb la seva manera particular de fer les coses. I emocionar-se, sigui sol, amb els de cada dia o amb aquells que no veus tant. Nadal és il·lusió. I la il·lusió és un miratge, és fantasia. Sigueu feliços i bon Nadal!

Marina Puigdellivol