On vols anar bou, que no llauris (núm. 5)

Per: Teresa Riquelme

Mentre L’Avel.lina i el Claudi van ser de viatge de noces, el Nonat va posar en ordre tot el que s’havien gastat per fer el restaurant i el casament, el cert és que s’havien gastat molts diners, tot i que havien venut un terreny, s’havien quedat força escurats, tanmateix no calia pas passar ànsia per això. Amb l’ajuda del gendre, i treballant tots, a més d’algun cambrer, recuperarien amb escreix els diners gastats. El més important era que l’Avel.lina fos feliç i això sí que ho havien aconseguit
Nonat era cuiner de professió i per vocació. En els fogons era on ell podia expressar el que sentia i el seu art. La seva cuina era tradicional: Fricandó de vedella amb llenegues, Peu de porc amb naps, Ànec amb salsafins i peres…també cuinava uns arrossos que tenien tots els gustos. Quan alabaven la seva cuina, se sentia feliç. Sofia era de caràcter amable, sabia tractar els clients amb el punt just de sincera amabilitat, però sense incomodar per accés. Era la que rebia i acompanyava a les taules els clients. Tenia cura que en el menjador tot anés bé, amb un do especial per captar, en tot moment, els desitjos dels seus clients.
Els va quedar clar que el Claudi no havia nascut per treballar a la cuina, i tampoc per portar el menjador, ja que de tant que volia ensabonar els clients es feia pesat i poc sensible. Nonat i Sofia no deien res, però un principi de neguit va néixer dintre del seu cor i dintre del seu cap.
L’Avel.lina va tenir una nena molt bonica, tothom assegurava que tenia la mateixa cara bonica d’ella i això la feia estar radiant. Tenia una filla preciosa i durant l’embaràs no li havia sortit ni una sola estria. El dia del bateig de la nena van tornar a fer festa grossa amb molts convidats. A la criatura li van posat l’imponent nom de Regina. Una Avel.lina eufòrica va anunciar als seus pares que el Claudi li havia dit que ara que ja havia nascut la nena, ell es volia dedicar a parlar amb viticultors entesos en vi, i també fer alguns cursos per arribar a ser un bon sommelier, això donaria prestigi al Restaurant L’OBAGA. Reconeixia que durant aquests mesos havia anat força de bòlit i se sentia estressat però això era força comprensiu ja que ell mai havia treballat en el món de la hostaleria, i s’hi havia atabalat una mica.
L’Avel·lina no havia volgut fer cap carrera universitària però havia estudiat idiomes, parlava el català, el castellà, el francès, l’italià i l’anglès. A més tenia bon ull pels números. Per aquest motiu, quan alguns cambrers que havien llogat van acabar el contracte, els van acomiadar i en el seu van llogar noies que guanyaven menys. El Claudi va començar un Curs de sommelier, el feien a Barcelona ciutat i hi passava tot el dia. A l’Avel.lina no li agradava que hagués de ser fora tot el dia i li va exigir que sempre tornés a dormir a casa, no es volia perdre la ració d’amor de cada nit. Encara que el Claudi sovint arribava molt cansat de l’esforç d’aprendre el màxim totes les lliçons—i també perquè se n’anava a dinar a bons restaurants i feia unes fartaneres, que algunes nits era incapaç de complir com a marit.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin