0 Shares 324 Views

On vols anar bou, que no llauris (núm. 1)

11 de novembre de 2021
324 Views
Per: Teresa Riquelme

Quan l’Avel·lina Rocamora es va casar amb el Claudi Monfort, el vestit de núvia li va fer a mida la millor modista de Ripoll, com tota la seva roba. Era un vestit espectacular: el cos de guipur, la faldilla de seda natural era llarga, en forma de lliri d’aigua. El vel de tul, adornat amb rosetes. Per posar-se sobre les espatlles li va fer una capeta d’angora per dissimular el petit desviament de la columna vertebral que l’Avel·lina tenia des del seu naixement. Els models que creava la modista Claudina es convertien en veritables obres d’art que les seves distingides clientes sabien apreciar.
Van fer constar a les invitacions de boda que tant els senyors com les senyores calia que anessin abillats d’etiqueta i val a dir que moltes senyores hi van lluir uns tocats molt extremats. Se’n va parlar molt d’aquest casament a Vallplana perquè els pares de l’Avel·lina van matar dues perdius d’un sol tret. El mateix dia del casament, van estrenar el Restaurant L’OBAGA, situat en els baixos de la gran masia del mateix nom, que era el lloc on vivien. Fins aleshores hi havien tingut una fonda, però en veure que els clients augmentaven, Ramon Nonat (només li deien Nonat) i la seva dona Sofia havien decidit fer-hi el restaurant i com que es va presentar, força de cop, que l’Avel·lina se’ls casés, van decidir que ferien l’estrena amb gran esplendor aprofitant el dia de la boda de la seva única filla.
A l’Avel·lina se li havien apropat alguns nois, abans que el Claudi, però no quedava clar si els havia foragitat el petit problema que tenia a la columna vertebral o si era degut a alguna rauxa del seu caràcter. Quan va conèixer el Claudi ja tenia vint anys i estava una mica preocupada perquè a Vallplana les noies encara s’havien de casar joves, si no volien perdre un cert prestigi de cara a una part de l’enclaustrada societat d’aquella ciutat. Ara, aquest neguit de l’Avel·lina ja quedava enrere, el Claudi era un xicot molt guapo de vint-i-set-anys i l’Avel·lina n’estava bojament enamorada.
El dia de la boda va ser totalment feliç. La festa va ser excel.lent, es van casar en el Monestir de Santa Maria de Ripoll, i va fer la cerimònia religiosa un capellà que va desglossar un sermó tan bo que, com es deia allà: S’hi hauria pogut sucar pa.
A més dels familiars també hi van invitar a famílies benestants de Ripoll i algunes de Barcelona. Pel banquet no havien volgut estalviar de res: bones i abundants menges, bons vins; la sala, bellament adornada amb flors precioses i música en directe. Sis músics van fer les delícies de tan agradable dia de festa, on tothom va poder gaudir del seu personal “glamour”.
Van passar la primera nit de noces a la millor habitació que hi havia a la masia de L’OBAGA. L’havien adornat fent una òptima mescla d’antigor i modernitat en la decoració. Va ser en aquesta habitació on van passar la primera nit de casats; la primera nit d’amor, no. Feia pocs mesos que s’havien conegut, però ja feia dies que el Claudi havia trencat l’himen de l’Avel·lina.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

El Racó del lector. Transformador
251 views
251 views

El Racó del lector. Transformador

Redacció - 28 de març de 2024
27è Torneig de Pasqua Paidos
62 views
62 views

27è Torneig de Pasqua Paidos

Escola Paidos - 28 de març de 2024
Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023
85 views
85 views

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023

Redacció - 28 de març de 2024
Editorial 1682
801 views
801 views

Editorial 1682

Redacció - 28 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com