Observar

Cada dia surt el sol i tot recomença… així ho diu una cançó d’Els Esquirols, però en discrepo, ja que demà no seré el d’avui (si és que els ulls se m’obren, físicament, quan em desperti); i com que l’avui és diferent de l’ahir us relato el dia que he viscut avui, amb pèls i senyals.
Abans-d’ahir (avui divendres) el pare em va trucar (o el vaig trucar jo… de fet ens truquem cada dia per saber l’un de l’altre) i em va dir que tenia hora a cal barber (als seus prop de 92 anys quan els cabells se li enfilen per damunt de les orelles ja és hora d’anar-hi), o millor dit a cal Mas Perruquer (de Sant Fruitós; el coneixeu?), a les 11 i com que jo m’ho he pogut combinar, l’he anat a buscar prop de dos quarts i mig d’onze… us he de dir que ni ell ni jo no hem fet mai tard enlloc!!!!!! (viu sol en un pis petit a Manresa) i, ja que està relativament a prop de casa he jugat amb aquest marge de temps.
Quan he sortit de casa i després de saludar tothom desitjant-los un molt bon dia (gairebé ningú no me l’ha desitjat… però m’és ben igual, de fet ho faig per mi), sort de mirar cap al terra que si no trepitjo una cagarada d’un animal no tant animal com la seva propietària (parlo de persones “incíviques”, però persones), un troç més avall i a punt d’enfilar pel damunt d’un pas de vianants he arriscat la meva vida, ja que un patinador amb el seu flamant patinet per poc se m’endú (ell té tota la preferència); una vegada dins del cotxe m’he adonat que he hagut de treure tots els paperets que em diuen que algú me’l vol comprar i que el truqui.
De camí cap a casa el pare un vianant ha volgut creuar sense mirar i sense permís (el tenia vermell!!!!!) i he hagut de fotre una frenada brusca… no ha estat res. Hi he arribat i com sempre s’esperava assegut en una jardinera (sense flors) que té al costat de l’entrada a l’edifici (de fet quan surto de casa el truco i en aquesta franja ja té temps d’acabar-se d’empolainar (amb el seu mocador de seda al coll) i d’agafar l’ascensor).
Ara si, cap a Sant Fruitós; pel camí i pensant que el MAS, com que dona hores cada mitja hora, encara tindria feina amb el de dos quarts, podríem anar a prendre un cafè, però en arribar-hi (hem aparcat ben bé al davant) com que havia anat per feina (el MAS) el pare ja s’ha pogut asseure a la butaca del rentacaps………… seguirà.