Núria Feliu

Núria Feliu i Mestres ens ha deixat i això em fa sentir una mica més sola. No és pas que la veiés cada dia a la Núria però sabies que hi era. Encara que, en el meu record, sempre hi serà. Ella va omplir de bones cançons la meva vida amb la seva dolça veu; a més de cantar-les, les interpretava amb gran estil.

Ella va dir: tot es pot cantar en català, i ho va demostrar. A més de les sentides cançons tradicionals i populars de Catalunya, la Núria m’enamorava quan cantava jazz, boleros, balades, cuplets… Suavitats de tornades i lletres de cançons que mai havia sentit en català, ella ens les va fer sentir i gaudir. Persona simpàtica i amable, enamorada de Sants, lloc on va néixer. Sempre present en Festes i en tots els llocs  on demanaven la seva presència. Propera i amiga de la gent que l’estimava, ha deixat una gran empremta llarga de records, de cultura i d’estimació per Catalunya.

En aquest moment em ve a la memòria la cançó “ Escolta’m” que ella cantava com ningú.

“…Escolta’m, només una paraula. No em facis dir la causa però ens hem de separar…No és pas que no t’estimi. Com sempre et vull encara. Per molt de temps que passi, és teu el meu amor, però et dic adéu. I bona sort.”  Bon repòs Núria.

Teresa Riquelme

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin