No tot el turisme ens convé

"Massificació turística: repte econòmic i social a Catalunya"

Miquel Puig Soler
Lectura de 5 min

Ja fa temps que s’està qüestionant el model de turisme que darrerament predomina en el nostre país. És un tema molt complicat que potser s’hauria de debatre profundament per intentar posar-hi remei. Quin és el turisme que volem? Estem a ple estiu i tots els experts asseguren que serà un any rècord de visitants a Catalunya. Això, sumat als grans esdeveniments musicals i artístics que se celebren arreu, Festes Majors, cues quilomètriques a les carreteres, aeroports plens a vessar, retards en el transport…, estan provocant moltes queixes dels veïns que ja n’estan fins als nassos de la massificació turística tan de dia, com de nit.

- Anunci patrocinat -

Tot plegat és un tema delicat de qüestionar. No es tracta de deixar d’organitzar cap de les nostres festes tradicionals ni de rebutjar el turisme que durant molts anys ha sigut vital i necessari per a la nostra economia del que mai, se n’havien qüestionat les conseqüències; ens agradi o no, això no es pot canviar d’un dia per l’altre. Però és suposable que els que estan al càrrec d’aquestes qüestions posin fil a l’agulla i intentin trobar possibles solucions a la disbauxa actual que ens afecta i que per ara, sembla imparable.

Amb això em refereixo als escàndols nocturns, les borratxeres, terrasses sorolloses sense cap mena de control amb una manca total de respecte per als veïns… Potser s’hauria de poder dir prou a un tipus d’activitats que degraden al nostre entorn amb el conseqüent menyspreu i respecte per a la gent i pel nostre patrimoni.

Aquesta allau de turisme convuls que en molts casos ha vingut per quedar-se, de retruc, també afecta a la nostra economia. Els preus dels pisos de lloguer no han deixat de pujar els darrers anys i molta gent s’ha sentit expulsada del seu barri, poble o ciutat al no trobar el medi d’aconseguir un habitacle digne; a molts els han fet fora de casa seva de males maneres per satisfer el mercat de turistes que es decanta per llogar pisos turístics, la majoria amb uns contractes indecents referent als preus desorbitats que paguen. Aquesta arribada massiva de forasters també ha fet que els preus s’encareixin i molta gent no pugui pagar ni comprar els productes més bàsics, degut als baixos sous o pensions que estan cobrant.

Crec que no anem bé!!

Un arròs amb seitons i musclos

Ara, és un bon temps per fer aquest saborós arròs; tant els seitons com els musclos tenen les qualitats més adients.

Per quatre persones: mig quilo de seitons, tres quarts de quilo de musclos, dues cebes tendres, quatre grans d’all, un pebrot verd, tres tomàquets madurs, una fulla de llorer, un brot de farigola, sal, pebre, i oli d’oliva.

Primerament, netegeu i bulliu els musclos amb la fulla de llorer i abundant aigua amb sal i una rodanxa de llimona. Un pic oberts, en traieu mitja closca i guardeu el brou. Netegeu els seitons traient l’aresta; un cop nets els hi poseu sal. En una paellera hi poseu un bon raig d’oli i feu el sofregit amb la ceba, dos grans d’all i el pebrot, tot finament picolat, i el brot de farigola. Quan el sofregit es comenci a enrossir hi afegiu el tomàquet. Feu coure uns vint minuts a poc a poc. Quan aneu a fer l’arròs tingueu una part de brou dels musclos barrejat amb aigua i una pastilla de brou de peix, ben calent. Feu sofregir 350 g d’arròs un parell de minuts. Hi afegiu el brou i ho deixeu coure un quart d’hora. Tres minuts abans hi col·loqueu els seitons ben posats pel damunt i els musclos tot tombant. Aixafeu al morter dos o tres grans d’all amb abundant julivert i un raig d’oli d’oliva cru i ho tireu pel damunt dels seitons. Tapeu la cassola i deixeu reposar cinc minuts.
Una bona sangria de cava és ideal per acompanyar aquest plat.

ETIQUETES
Comparteix aquest article
Deixar un comentari

Segueix-nos

En paper i/o en digital
Escull el format que més t'agradi