Nadal un altre cop

Redacció 2 de gener de 2021

639 Views

Per: Miquel P. Cortina.-

Torna el Nadal un cop més i a molta gent se li oblida el significat últim d’aquesta celebració. És evident que en una societat laica com la nostra preval el consumisme desbocat, s’accepten símbols pagans i s’amaga als infants el veritable motiu de la festa, que no és altre que commemorar el naixement de Jesús de Natzaret, el Fill de Déu.

Diuen els entesos que en realitat celebrem el solstici d’hivern coincidint amb els dies més curts i les nits més llargues de l’any. No els treure pas la raó ja que és cert que antigament hom dedicava aquesta festa a una divinitat pagana. Quelcom semblant passa amb el solstici d’estiu que el Cristianisme ha consagrat a Sant Joan Baptista. Però així com la Nit de Sant Joan és alegre, bulliciosa, ideal per a celebrar-la de portes enfora, el Nadal és una efemèride més familiar, més íntima, més nostàlgica; és una festa que ens convida a la reflexió, a recordar el passat i a enyorar els éssers absents. Ens adonem que, amb el pas del temps, a taula ja no hi som els mateixos: uns han marxat per sempre i uns altres han vingut a ocupar els seus llocs, renovant la promesa que la vida continua i el món segueix girant. Però la vida també ens transforma: hem estat nens, hem estat joves, hem arribat a l’edat adulta, molts hem tingut fills i ara nets; d’infants hem passat a avis. I tot això en un obrir i tancar d’ulls.

No sé si l’evolució dels costums és bona o dolenta per a la nostra societat però jo enyoro els Nadals d’antany, a la vora del foc i cantant cançons nadalenques envoltats dels de casa. Unes melodies i unes lletres que cada any per aquestes dates tornen a través de la ràdio, de la tele, de les xarxes socials o simplement passejant pel carrer, i que ens entendreixen el cor cada cop que les sentim, no pas perquè ara ens arribin en alta fidelitat i cantades per coneguts solistes o grups corals amb acompanyament d’orquestra, sinó perquè ens traslladen al país de la innocència, de la il·lusió i de la bondat, tres virtuts que van de baixa en un món materialista i feroçment competitiu.

Per mi el Nadal és la festa de la infantesa i tots ens hi hem de bolcar perquè els nostres fills o nets la visquin amb joia. La llàstima és que molts nens i nenes, en apartar-los de les tradicions cristianes, esdevenen susceptibles de posar en dubte molts conceptes. En aquest sentit hi ha pares i mares d’última generació que van a reunions de puericultura per assessorar-se si convé o no mantenir enganyat l’infant amb fantasies que després, quan descobreixin la realitat, poden transformar-los en éssers desconfiats i insegurs. Aquests mateixos pares i mares són els qui també estan d’acord a endolcir el final dels contes clàssics infantils i ara ens diuen que, per exemple, el llop de la Caputxeta Vermella no es va menjar la iaia sinó que la va tancar dins un armari per ocupar el seu lloc al llit. Amb aquesta reinterpretació de les rondalles infantils, resulta que les històries de Hansi i Gretel o del Flautista d’Hamelin són massa crues per a ser explicades a la canalla. Fins i tot consideren que pel·lícules de Walt Disney com Blancanieves o Bambi no són adequades per al públic infantil.

Crec que totes aquestes maniobres de la nostra societat són degudes a la progressiva pèrdua de la moral cristiana que evidentment no té res a veure amb l’actitud d’alguns servents de l’Església. Tenint en compte que molts infants d’avui dia són educats sense Déu i en la ignorància de les ensenyances de Crist, és possible que alguns d’ells, quan arribin a l’edat adulta, no sàpiguen discernir entre el Bé i el Mal, no respectin les persones per motius de raça, sexe o religió, i siguin incapaços de reaccionar davant una injustícia flagrant; que a còpia de veure mil assassinats cada dia a la tele creguin que la vida dels altres no té valor, que la pregària és una pèrdua de temps i que l’espiritualitat no té cabuda en el món real. Però és que el món real, per desgràcia, és molt pitjor que el que ens mostren els contes, les pel·lícules o bé les sèries de TV!

Per sort, al costat d’aquest submón de què parlem, també n’hi ha un altre on excel·leix l’amor, la tendresa i la solidaritat. És aquest el que dona sentit al Nadal i ens fa vibrar quan sonen les velles cançons. Cançons que vam aprendre de petits al costat d’un pessebre i sota la graciosa mirada de l’Infant Jesús.

BONES FESTES DE NADAL I MILLOR ANY NOU!!!