Miquel Cortadella, afeccionat als viatges i a la fotografia

Redacció 4 de setembre de 2018

979 Views

Miquel Cortadella és un santfruitosenc que ha exposat a la Biblioteca de Sant Fruitós, durant els mesos de juliol i agost, una mostra fotogràfica sobre un viatge que va realitzar a Nova Zelanda.

Per què va realitzar aquesta exposició?
Ara que estic jubilat, he tingut més temps per ampliar els meus coneixements de fotografia, i he fet varis cursets a Foto Art Manresa. Aquesta entitat també organitza concursos socials, i en un d’ells, em van premiar una fotografia. El premi consistia en fer una exposició amb 15 fotografies.

Quantes fotografies va fer a Nova Zelanda?
Segurament prop de 3.000 fotos.

Com va seleccionar les imatges per l’exposició?
Era una tasca molt complicada, per un fotògraf aficionat com jo. Un bon fotògraf, diuen, que amb quatre fotografies ha de saber expressar un esdeveniment. Jo vaig intentar seleccionar un parell de fotografies de cada zona que vàrem visitar i que fossin les millors que van sortir i també les més significatives, com per exemple la catedral de Christchurch, construïda amb cartró, per l’arquitecte japonès Shigeru Ban.

Parlem de viatges. Fa sis anys que ens comentava una excursió a la zona dels grans llacs africans. A quins altres països ha viatjat?
Després vam fer un viatge a l’oest del Canadà. Llogàrem un cotxe i poguérem gaudir tranquil·lament de tota aquella zona, perquè la gent és molt afable i hi ha molta seguretat per viatjar privadament. Després viatjàrem, amb dues parelles més, per l’oest dels Estats Units. Aquí ja no vàrem anar per lliure, i portàvem un cotxe amb xofer -guia. Després ja ve Nova-Zelanda.
Per què vareu escollir aquest país?
És el lloc més lluny on podíem viatjar, i si penses que cada vegada ets més gran, aquell era el moment per anar-hi. Després ja ens seria més difícil. Penseu que són unes 25 hores d’avió, fent escala a Singapur.
Quant va durar el viatge?
Uns 24 dies. Era el més d’octubre, temps primaveral i ens va ploure alguns dies.

Què van visitar?
Nova Zelanda, també dita en llengua maori “Aotearoa” és divideix en dues grans illes, la del Nord i la del Sud. Hi ha uns 5 milions d’habitants, però el que destaca pel viatjer són les seves zones naturals: volcans, glaceres, fiords, platges i els boscos. També la gran quantitat d’ovelles, més de 10 milions de caps de bestiar.
El recorregut estrella és la ruta que discorre pel Parc Nacional de Tongariro format per una sèrie de volcans entre els quals destaca el que dóna nom al parc. Aquí s’hi va filmar la pel·lícula “El senyor dels anells”. Té una durada d’unes 8 hores caminant per creuar el parc.

Es necessita guia-acompanyant?
No. Però sí que necessites contractar un mitja de transport per desplaçar-te fins al començament de la ruta, i per tornar des del lloc d’arribada de la caminada.

Vareu pujar al cim del volcà Tongarino?
No. Però hi passes molt a prop i el pots contemplar molt bé.

Hi ha molt turisme?
No. En algun lloc es comença a massificar. Els maoris estan ben integrats a la cultura occidental, i les seves demostracions ètniques són cara al turisme.

I els menjars?
Els menjars són igual que els d’aquí. Encara que allà la base és principalment carn, que és molt bona. Vàrem menjar carn de cérvol, criat en granja, però els animals estan en gran espais a l’aire lliure, i no tancats.

Quins viatges tenen projectats?
Volem tornar al Canadà. Aquest serà un viatge una mica diferent, perquè a més a més de fer turisme, junt amb dues parelles més de Martorell, anirem a visitar una amiga de la infància, amb qui havíem estudiat junts. Ella quan va acabar la carrera de Biologia, va marxar a treballar al Canadà i es va quedar a viure allà. Hi estarem uns quinze dies i tractarem de recordar vells temps.

Jaume Grandia