Lluís Calderer

Francesc Canellas
Lectura de 2 min

No sé pas dir si és real
de tan fràgil
la nova primavera.
Cap punt del dia no és igual,
dóna i pren i no té espera.

- Anunci patrocinat -

Matins d’un blau esblaimat,
aire fi com tall d’espasa,
espectre d’un vol rasant.
Cantilena de les branques
ara ve, ara se’n va;
així l’herbei de la prada
com el joguineig del mar.

Ofega el toc glacial,
bronze fosc,
campana altiva,
la llum d’abril,
perla viva.

Lluís Calderer

Inici d’un nou cicle de la natura; inici d’una nova primavera. Començament d’unes noves il·lusions en aquesta roda anual del temps.
De la primera fragilitat, encara amb detalls hivernals (“aire fi com tall d’espasa, toc glacial, bronze fosc…”) a la plenitud de la llum viva de l’abril.
El poeta no explica les imatges, deixa que el lector les interpreti. Ell es limita a donar pinzellades literàries amb matisos cromàtics i sonors “matins d’un blau esblaimat, herbei de la prada, cantilena de les branques…”). Els sentits mig adormits en l’anterior estació tornen a vibrar en tota la seva plenitud.
Aquest poema pertany al recull “Delit d’estels” que Lluís Calderer va escriure en homenatge a Fredrich Hölderlin. El febrer de 2023 es van presentar al teatre Kursaal de Manresa, musicats per Manel Camp amb la veu de Celeste Alías.

Comparteix aquest article
Deixar un comentari

Segueix-nos

En paper i/o en digital
Escull el format que més t'agradi