Per: Joan Bustos. Clijcat / Faristol / AMIC – Redacció
Ens trobem davant d’un llibre interessantíssim i d’allò més reeixit, que ja des de la portada ens interpel·la. Se’ns hi mostra un tàndem pare-filla que sosté un llibre que correspon a la mateixa portada, de la qual s’escapen, amb un traç diferenciat, elements fantàstics. El títol és igualment una declaració de principis: textos en lletra lligada per propiciar la lectura en veu alta dels infants (Jo et llegeixo…), i d’altres en lletra d’impremta per escoltar (…i tu m’expliques). Les il·lustracions, rellevants, amb un punt de tendresa, són el vincle necessari entre tots dos nivells de dificultat textual. I els contes són prou variats i rics per estimular la interacció entre la persona adulta i l’infant.
Una introducció succinta i suggeridora ajuda la persona gran a desplegar les estratègies a utilitzar. Del cantó infantil, els personatges de l’Elsa i el Nico atorguen una certa continuïtat al recull, i contribueixen a fer que el nou lector s’hi senti identificat. Encara més: les fórmules poètiques, ben originals, amb què culminen els contes explicats pels adults contribueixen, com s’anuncia al principi del recull, a fer que l’infant s’adormi mentre li llegeixen i, previsiblement, acabi somiant. Que no és poca cosa. Una delícia.
