Llibres i Literatrura. Petra.

Qui no l’ha menystingut gens és l’autora, que sap treure el màxim profit del fons blanc de les pàgines per millor centrar l’atenció sobre la protagonista, sense enfarfegar els lectors amb virtuosismes de perspectiva. Això, en aquesta història, és molt convenient. També domina, com poques, l’art de ser breu i precisa en el discurs textual, molt el·líptic quan cal, sobretot quan el lector ja està totalment a favor de tan insòlit personatge. Això, en aquesta història, també és molt convenient.

I com en tot conte que s’ho valgui, Marianna Coppo es mostra així mateix molt sàvia en l’estructura narrativa, que, tal com segles i segles de rondallística ens han ensenyat, va bé que tingui un inici –amb la presentació del personatge principal–, un nucli –amb l’exposició de tres proves a superar–, i un desenllaç, que en aquest cas és feliçment obert. I això és d’allò més convenient quan es tracta d’un personatge immortal com la Petra.

Si després de tot el que acabem de dir no esteu a favor d’aquest àlbum és que deveu
tenir el cor de pedra!