Les tres hacs més cíviques i més universals: humilitat, honestedat i honradesa. Segurament les menys practicades

M. 1451
És més simple del que sembla comportar-se com un individu cívic i conscient a més d’una persona ben educada. Estic d’acord amb qui va dir fa temps: “el millor negoci del món és ser honrat i bona persona” … chapeau! Doncs si es practiquen aquests bons fonaments sempre es dorm molt tranquil, cap clar i ganes de fer noves coses al matí del dia següent. Or, pur.
De fet les tres hacs era abans moneda de canvi diària. Això de la paraula, el compromís moral, l’encaixada de mans per tancar tractes, ajudar al veí i un gran nombre d’etcèteres que ni val la pena anomenar.
Que ara en aquests temps bufin altres vents més potents i agressius ja s’entén si es vol i es desitja. Que hi ha un alt índex d’incivisme social, doncs malament, i com és el que hi ha, s’entén força bé perquè inclòs tot el que s’ha dit doni pas, derivi en alts percentatges per la denigrant situació política nacional que estem patint que és com un degoteig sagnant d’aquest país nostre de l’ànima, que ja és més que segur que té la regla permanent.
Doncs per tirar endavant i amb la cara alta, res d’hòsties ni detriments. Mirar endavant, sense la cara al sol, per suposat , però amb la convicció que cada dia tots serem millors que ahir. I segur que així serà si ho volem i ho desitgem fefaentment. No n’hi ha una altra. Anant a la nostra:
Humilitat: és una contra del pecat capital que es diu supèrbia i n’esdevé el nostre món bastant carregat de tal “pecat” tan capital. Els sàtrapes jacobins han de saber molt d’això ja que fan el seu agost permanentment. La humilitat, més propera, més ditxaratxera i més amigable hauria de ser més fàcil de practicar … per què no ho intentem? Ànim!
Honestedat: Ja se sap, ser un mateix, mantenint a la ment tot el que ens van ensenyar els pares conscients; no trair mai a ningú, ni al nostre pitjor enemic. Per això els savis grecs ja van inventar el diàleg, que a més ens surt totalment gratis i lliure d’impostos si s’utilitza bé.
Honradesa: Doncs, tenint en compte el que abans s’ha esmentat, aquesta és l’última baula de la cadena que ha de confirmar la resta. Honradesa, mai decebre ni estafar a ningú tant en l’econòmic com en el moral en la nostra conducta diària. Mai, senyors. Així és. Gens ni mica.
Només així aconseguirem l’excel·lència de les tres hacs, bastant més importants que les estrelles que algunes guies poc espirituals distribueixen per interessos econòmics, sense solta ni volta.
I sinó, que Déu ens agafi confessats!

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin