Les meves raons

Per: Miquel P. Cortina Foto: https://normativainfo.infocentre.es

Reconec que sóc una persona que ja ha viscut una llarga vida i que em pesa més el passat que no pas el futur. Quan per la tele o en altres mitjans de comunicació parlen de l’“Horitzó 2050” jo, evidentment, m’hi veig “horitzontal” i criant malves. No hi seré i, per raons òbvies, el que passi llavors no em farà ni fred ni calor. Però les noves generacions patiran irremeiablement això que se’n diu “els efectes del canvi climàtic”.
Ja fa més d’una dècada que la natura s’ha desbocat i ara les tempestes d’abans ja no són tempestes sinó diluvis. Proliferen les fortes ventades, les erupcions volcàniques, els terratrèmols i els “tsunamis”. El nivell dels oceans puja i aviat el litoral marítim en patirà les conseqüències. Cada vegada plou menys i a les serralades no hi cau la neu amb la freqüència i abundància d’antany. Les estacions s’ avancen, les onades de fred i de calor són imprevisibles i causen molts estralls. Per postres, ja fa dos anys que convivim amb les onades de Covid que segueixen afectant una part important de la població mundial.
En aquest punt em pregunto quin grau de responsabilitat tinc jo pel què fa a l’escalfament global i a la contaminació atmosfèrica. Em moriré tranquil pensant que deixaré als meus fills i néts un món força pitjor a aquell que jo vaig rebre dels meus pares i avis? Les generacions de la postguerra hem fet prou per evitar-ho? O ens hem estimat més durant anys i panys consumir a dojo i embrutar el nostre entorn a base d’acumular deixalles, fums i detritus de tota mena?
Em sap greu veure que els polítics no es posen d’acord en els grans temes que ens afecten a tots. Ells són els nostres representants però a l’hora de la veritat els qui manen de debò són les multinacionals i les grans fortunes. A aquests només els preocupa salvaguardar llurs interessos i els importa ben poc la salut del nostre planeta. He dit abans quin grau de responsabilitat hi tinc, i només preguntar-m’ho em fa sentir angúnia.
Per descomptat que jo sol no puc fer res més que col·laborar amb el meu granet de sorra i recollir els plàstics que em trobo pel camí, reciclar tot el que puc i mirar de no embrutar el medi ambient. Tant de bo cada dia fóssim més gent disposats a donar un cop de mà per preservar la natura; però encara que ens poséssim tots d’acord no assoliríem ni de lluny abastar el nostre objectiu si els qui governen els països no fan el mateix i es posen seriosament a treballar pel bé de les noves generacions, obligant els grans monopolis i les oligarquies a arremangar-se i atendre les alarmes que s’escampen arreu, que inclouen també les guerres sovint alimentades per ells mateixos, l’èxode de refugiats i les migracions clandestines a Europa i als EEUU empeses per la fam i les injustícies.
Una altra cosa que m’amoïna, i molt, és el nivell de corrupció del sistema polític. Cada dia obren els telenotícies amb nous escàndols i què fem? La pataleta i al cap d’una setmana ja ho hem oblidat. Ja se n’ocupen els mateixos mitjans de distreure’ns amb altres qüestions. No hi ha consciència del mal que això provoca a la societat car al final pensem que tots aquests escàndols són normals i assumibles en una democràcia i que, en qualsevol cas, la “Justícia” ja s’encarregarà de solucionar-ho. Ah! La Justícia!…La Justícia són persones amb togues. I qui ha darrere les togues? Jutges bons i jutges dolents. Els bons són els imparcials, els equànimes, els qui consideren que tothom és d’entrada presumpte innocent i no pas presumpte culpable. Però a aquests massa vegades els aparten de les causes obeint a motius espuris, i els dolents, aquells que per afinitat ideològica segueixen consignes dels partits polítics i actuen com a poder legal per a tapar-los les vergonyes, són els qui tenen l’última paraula i dicten les sentències.
Com a conseqüència d’això cada vegada hi ha més gent que decideix passar de la política per donar suport als moviments populistes i d’extrema dreta que just el que volen és fer taula rasa del sistema democràtic i imposar llurs tesis reaccionàries i xenòfobes. Tinc parents i amics que els voten i això em fa molta pena. Això no obstant, si els partits democràtics tradicionals no fan propòsit d’esmena i no es posen a treballar per una societat millor deixant de banda llurs pica-baralles partidistes, malament rai.
Totes les raons que acabo d’exposar em fan sentir incòmode. N’hi ha moltes més, però no cabrien en l’espai de què disposo en el Montpeità. Em sabria greu que totes elles quedessin amagades sota la catifa de l’ “Horitzó 2050” i restessin com un indesitjable llegat per a les noves generacions.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin