0 Shares 475 Views

Les meves Festes Majors

5 de juliol de 2022
475 Views

Les meves Festes Majors, aquelles que jo recordo de Sant Fruitós, les vaig viure més com a espectador passiu que com a protagonista. Vull dir que, per raons d’edat, no vaig tenir ocasió de viure-les amb l’entusiasme d’altra gent. Eren anys en els quals jo transitava entre la infància i l’adolescència i les imatges que en guardo són les del jovent de llavors anant de bòlit i amb un gran desig de passar-s’ho bé. Tothom, qui més qui menys, estrenava un vestit, unes sabates, una camisa nova o una corbata, i aquell o aquella que no podia ferho perquè la butxaca no li ho permetia, manllevava qualsevol cosa a un amic, a una amiga i fins i tot als familiars que vivien a l’altre costat del poble amb els quals hi tenien prou confiança per demanarlos la corbata llampant o la camisa extremada de l’oncle, o el mocador de seda o les recades de la tieta que segur que farien patxoca i enlluernarien als
participants de la festa.

La a meva mare Teresina que, a part de treballar a la fàbrica del taller, feia de planxadora, havia de treure hores al dia per a poder planxar els pantalons, les camises, les corbates o les faldilles que l’hi confiaven alguns veïns i veïnes per a poder-les lluir per la Festa Major. Sempre arribava l’encàrrec d’última hora a la qual ella mai s’hi negava, però que amb prou feines li deixava temps per a sopar i arreglar-se per sortir de nit cap a l’envelat amb el seu espòs, el meu pare.

Els promotors de la Festa Major de llavors no escatimaven res per a fer-la memorable. Als anys 50 aixecaven l’envelat a la plaça de l’Ajuntament i després, ja als anys 60, el van traslladar al Bosquet. Sobre una pista d’entarimat de fusta, impressionaven els llums d’aranya i els capriciosos aplics a les parets. Contractaven les millors orquestres que, a part dels balls, ens obsequiaven amb una audició de sardanes i amb un concert. Tant a la sala de la Cooperativa com a la del Casino s’hi projectaven les millors pel·lícules de la temporada i de vegades organitzaven balls que competien clarament entre ells a veure qui atreia més personal. Tampoc s’oblidaven de la canalla i a les tardes muntaven alguns espectacles infantils que servien per distreure els menuts mentre els pares es preparaven per la nit.

La majoria de famílies del poble llogaven una llotja (un palco) que de vegades pagaven a mitges. La resta s’havia de conformar a romandre dempeus darrere les llotges o ocupar les cadires que hi havia entorn de la pista.

Algunes vegades els pares deixaven que els infants els acompanyéssim al ball de tarda i llavors nosaltres, els nens, no ens conformàvem a veure com els adults es movien caòticament per la pista al ritme d’un bolero, d’un tango o una salsa, sinó que, per un afany d’imitació, ens acostàvem a qualsevol nena que coneixíem i la convidàvem a ballar. El problema llavors era per les parelles grans que havien de mirar sempre cap a terra per no trepitjar unes criatures que es movien amb una gràcia i un “salero” que deixaven a tots bocabadats.

També hi havia els típics joves forasters que intentaven colar-se dins l’envelat sense pagar. Tot i que hi havia vigilància per evitar-ho, semprealguns d’ells se sortien amb la seva. Aquests eren els més perillosos perquè venien d’altres pobles veïns i si els nois santfruitosencs es despistaven, els prenien les xicotes.

Durant molts anys la Festa Major de Sant Fruitós se celebrava uns dies abans que la de Manresa, és a dir, en la tercera setmana d’agost. El problema era que de vegades es congriava una tempesta d’estiu i l’envelat quedava molt malmès. Llavors hom decidí traslladar-la a finals de juliol i més tard a principis del mateix mes que és a l’època que se celebra ara.

Amb aquestes pinzellades nostàlgiques he volgut retre homenatge als santfruitosencs de llavors que, sense els capricis ni el consumisme d’ara, també vivien la Festa Major amb una joia i un deler extraordinaris.

FOTO: GETTYIMAGES

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Per fi !!!, una bona regada
75 views
75 views

Per fi !!!, una bona regada

Jaume Grandia - 18 de març de 2024
Exposició de l’escola Monsenyor Gibert a la Biblioteca
81 views
81 views

Exposició de l’escola Monsenyor Gibert a la Biblioteca

Escola Monsenyor Gibert - 17 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com